Estic aquí, sola.
Aquí no conec ningú, per tant aquí no sóc ningú.
Però he descobert, precisament essent ningú, que sóc algú per algú d’aquí.
Quan surto i una persona em somriu i pensa, i aquesta qui és?, veig que sóc algú.
Substància. Ésser.
A molts llocs, quan ja et coneixen, et fas transparent.
A molts llocs, quan ningú no es coneix amb ningú, tothom és algú.
dijous, de juny 09, 2005
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada