darrerament revisc d'inspiracions acumulades:
escric amb la càmera les imatges d'un desig efervescent
i inesgotable, que s'alimenta de noves descobertes impensables
la complicitat amb la lolita és cada dia més estimulant
ella és capaç de descobrir-me, per exemple, una nova cançó
(obre la finestra,
i posa el seu reproductor de cd a tot volum,
així puc sentir com ella balla)
i només amb la cançó descobreixo sine qua non
l'amplitud dels sons i de les pauses
-----
Belette està notant massa la primavera
astènia primaveral, apunta Tedi,
això de l'amor... t'ho hauràs de fer mirar, Belette.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
M'ha emocionat altament el fet d'assistir "en directe" a la confecció d'aquest post... Vade retro!!!
Puc escriure!
Oh, puc escriure!
Puc escriure AQUÍ!
Aquests darrers dies hi havia una prohibició de fer comentaris!
No en podia fer perquè la màquina no em deixava escriure!
Quina apnea!
Quin ofeg!
I tantes de coses que volia expressar!
Ara m'han fuit per mor de l'alegria!
Escriure l'alegria: una tasca difícil i inacabable...
UFFFF!BUFFFFFF! UAAAAAAA!
Alen a les totes com si algú m'hagués salvat de la mort per ofegament!
no ho entenc
la vida pròpia de les màquines...
qui havia manat de prohibir comentaris?? si les paraules dels altres són les que alimenten!!
supos que és una indirecta directa, però vet aquí que no em don per al·ludit
Publica un comentari a l'entrada