eclàmpsies col.laterals
quan Tedi arriba es troba Belette dormint
al sofà amb una ensaïmada mossegada
reposant al seu pit ple d'engrunes
té pols de sucre als llavis
i un rictus marcat a l'entrecella
Belette...
la desperta
hi ha aldarulls aquí al carrer
ho hauries de veure: he comptat dotze furgonetes
i un cordó policial que no m'ha deixat anar al centre
aturaven la gent que duia pancartes amb escuts i porres
aleshores un megàfon ha cridat la consigna:
kamikazes, s'ha acabat la guerra!
i molts manifestants han atacat el cordó
amb qualsevol objecte que els caigués a les mans,
un plafó de menú de restaurant, totxanes i runes
d'un contenidor ple, l'estructura de ferro d'una cadira
els policies han carregat contra tota cosa vivent
que es mogués davant dels seus ulls
m'he pogut escapolir
com una sargantana
enfilant-me per la paret i saltant al pati
Belette s'alça i obre la finestra
el cant de les sirenes
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
«—Se senten les sirenes
i tu ets enfora.
Com poder resistir la distància?
T'estim i no et trob.
On ets? Per què em fuges?
Per què no vols saber res de mi?»
Així acabava el bitllet quer vaig trobar pel carrer.
Semblava lletra de Belette.
Publica un comentari a l'entrada