humus

Belette seu al menjador,
els porticons de les finestres
eviten la calor del sol de la tarda,
apuntala la barbeta damunt la taula
i amb un dit fa córrer lentament
per la superfície de la fusta lacada
les claus de casa seva.

Tedi ha anat a passar uns dies
a ca uns parents de Ciutat
que feia temps que no veia.

Madò Constança planxa un davantal.
Sua.

Bragues plegades, mitjons aplegats en munt,
dues camises de Tedi, tres pantalons (dos texans i un de cotó cru)
samarretes de màniga curta, jerseis de llarga,
unes mitges de niló, tovallons, davantals i draps de cuina.

Una ratxa de sol entresurt pel finestró mig clos
en biaix i definidament
refinadament passa per damunt d'un potos
atravessa un gerro de cristall tallat
i es deixa caure en el marbre blanc
que s'enlluenteix miraculosament.

Belette es frega l'ull esquerre.