Belette és al llit.
Plou i li fa mandra llevar-se.
Sent madò que tanca una porta i s'allunya
pel passadís arrossegant els peus, tus
Les hores, a partir d'ahir al migdia, passen amb comptagotes.
L'aventura de trobar la cova, i endinsar-se fins al fons del pou
va ser tan intensa d'emocions que la resta d'accions i estones
han estat com la lectura d'un infant que aprèn a llegir: lletra per lletra
pausa per pausa, minut per minut.
Belette té la sensació que no entendrà absolutament res
fins que no acabi el paràgraf d'aquesta espera absurda.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada