sóc força covarda
havia pensat més d'una vegada
fugir de la cafeteria en comptes d'esperar
Patrice, que s'hi passava estona llarga
no ho vaig fer mai
la decisió era que no valia la pena arriscar el benestar
que em regalaven (tot pagat, a Nova York, és un luxe)
vaig optar per una altra estratègia:
havent dinat, quan tots descansaven
demanava a Mlle per anar a visitar una amiga
que havia conegut a la cafeteria
del bloc de Charles. Que no vivia gaire lluny,
a la vora del Hudson i que tornaria aviadet.
el primer cop Mlle em demanà sant i senyes
vaig recitar les respostes que volia
i tranquil.la, em vaig fer fonedissa
les tardes eren meves
fins que la casualitat
....o el destí
....o l'atzar
....o com se diguin les trames divines
va fer que de cop
les tardes no fossin només meves
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Ella t'esperava vora el riu Hudson que encara recordava els indis i els conqueridors, la sang i la violència, els vertígens i les lluites, la llarga i lenta filera per a una civilització més humana.
Ella et somreia i tu sabies que era de complicitat.
La complicitat és un tresor: la confiança.
Publica un comentari a l'entrada