va ser una casualitat immensa?
matí de dijous estrany
al Hudson, molt poca gent
jo llegia intranquil.la
amb pocs motius
intentava fer veure que llegia,
el cap s'omplia de veus
que no venien del silenci del riu
ni de les paraules escrites
ni dels propis pensaments
potser el batec d'una ala a l'altra punta de l'univers
em vaig alçar d'una revolada del banc
perquè no era aquell banc
simplement per això: no és aquest banc
l'únic que sabia. un banc
i això és no saber res.
vaig marxar
caminava amb pressa cap al pont de manhattan
vam xocar literalment
amb Charles
sortia d'una oficina del CityBank
no vam saber per on començar
vine a l'estudi
i hi vaig anar
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
la papallona aleteja immòbil en el caire dels teus llavis entreoberts... Ets la meva millor ficció.
He deixat les meves ditades damunt els mots "Hudson" "Charles" "Nova York" "Belette" "Bruno" "llavis" "retroalimentació" "carícia" "bes" "oxigen" "bes""Mlle Vieux" "Patrice" "somni" i totes les policies podran trobar el nom de l'assassí a través de les meves empremtes digitals.
Fa sol.
No fa sol.
Estic sol.
Sòl!
Publica un comentari a l'entrada