vaig estar tres dies delirant de febre al llit
les poques expectatives que m'havia pogut
crear de Nova York s'esfumaven com la repetició
de la faramalla que m'enfilava
cada nit els mateixos somnis
entrava Patrice a l'habitació i em deia:
des que has vist Charles que estàs trencada
això s'ha d'acabar
o alguna cosa semblant
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Estam un enfront de l'altre.
El llibre és una fesomia oberta cap al lector.
La pantalla és una cara que et mira.
T'esguard: és guard...
Hi ha un buit entre nosaltres.
Hi ha un ple de plers.
Hi ha la immensitat.
Hi ha el vis-a-vis.
Delit...
Delirir...
No t'aturis de delirir...
Publica un comentari a l'entrada