Aquell matí tota jo bullia de vida
cremava de vida,
socarrimava d'impaciència
mentre Mlle em servia més te
amb una certa penombra tota ella
i em deia que calia esperar
que arribessin Charles i Patrice, i seu bé.
cal que guardis les formes, Belette
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Amb "una certa penombra", sí, punyetera, a la teva bústia...
Si ho pogués dir amb un mot.
si ho pogués marcar amb un dit.
Si ho pugués fer sebre amb un ai las!
si Charles i patrice arribassin prest!
Em costa no escriure.
I fins i tot em costa no pensar!
Publica un comentari a l'entrada