em somreia de complicitat
jo anava al Hudson
per fugir de les paparres de Mlle i Patrice
i per trobar-me l'amiga còmplice i desconeguda
per entendre
ella
seia a terra en la vorera
embolicada amb robes
no parava mai la mà
la gent, si volia, li podia donar una moneda
mai no vaig veure ningú que ho fes
jo
seia a un banc de la riba
embolicada amb un abric
escrivia en un bloc
la gent, si volia, podia asseure's al meu costat
mai no vaig veure ningú que ho fes
la misère humaine
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Et pensaves que el telèfon era el crit d'un infant.
Et regirares.
Quasi pegares un crit.
El Hudson i ella al costat.
Indiferents.
Sentires por.
Les llengües davall aigua es tocaven.
Publica un comentari a l'entrada