varen passar coses, després
jo ja no tenia febre, però Patrice em mantenia
sota una excusa ferotge: estàs pàl.lida,
massa feble per aquesta ciutat, has de reposar.
Daphne havia anat a París i a Son Asgard amb Julie Dogson i Aràlia,
i jo sols comptava amb Mlle Vieux que intentava
correspondre'm diligentment i amb fals afecte
Charles em va venir a buscar una tarda,
al cap de tardes d'esperar-me al riu
Patrice va amollar l'excusa ferotge: està pàl.lida
Charles es va enfurismar com un salvatge
i jo escoltava rere la porta
Patrice digué: Belette no és cap musa
és la nostra convidada i n'hem de tenir cura
Charles entrà a l'habitació d'una revolada
em prengué l'alè proper i digué: què vols fer?
em vaig escapar al Hudson
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Ens obsedeix la visió d'un horitzó impossible a l'altra banda del mar, de l'oceà ben ample, en un continent ben nou... Ens obsedeix poder ultraviure plegats una altra vida distinta on totes les circumstàncies ens siguin propícies... ¿Ens fuguem demà?
Publica un comentari a l'entrada