sonat

aquesta roba estesa aquí em recorda
que hi ha un llit que m’espera on el soroll
eixuga verds silencis de nens que juguen
i omple de roig tràfec habitacions

plenes d’amples llençols fermats amb sang
que tothom lluu vestit de si mateix
pels carrers on tothom hi és i ningú
veu res tret de la sang de si mateix

inspiro el verd en silenci profund
quan ningú veu si hi sóc si no hi sóc
ni crida res ni profetitza res

tampoc del buit em planteja l’absurd
ni el gust del no que trobo en aquest joc
el joc mudat de soroll per ‘nar a jóc