Tedi balbuceja alguna cosa a l'orella de Belette.
Ella somriu, li pren la mà i el porta a un racó
on els cops de forja s'atenuen. En les llengües de repòs
Belette hi esquitxa unes paraules:
Ormeja els volanders com nosaltres.
El primer dia em va dir:
el teu capet levita massa,
i em va donar la pedra.
Quan la sang t'arribi als dits, torna.
No hagués sabut trobar el cràter
sense l'ajuda de la vella.
I Aràlia?, vocalitza Tedi.
Abans ens hem d'engatar fins a l'acubor.
I el pren de la mà i tornen on el fum espès
i els trons de forja els assalten els porus.
Mlle Vieux està cansada d'enraonar.
L'home de l'esmòquing es mira la pistola que reposa al seu costat.
Vols dir que ja no ens serveix?, diu.
Ni el gatell de la premsa.
Ni els números d'ISBN?
Bé, de moment no els llencis.
Ximpleries!, diu, agafa la pistola, apunta Mlle Vieux al clatell i ressalta:
Tothom necessita aquesta autoritat.
dissabte, de desembre 31, 2005
divendres, de desembre 30, 2005
Tedi i Belette han arribat al fons
de la gruta sense fons.
Un foc enorme, al centre, els enlluerna.
Han d'abaixar les parpelles
i llucar entre les pestanyes.
Les imatges iridescents que es mouen
i es transformen,
els embalen, ben junts, amb dolça morbidesa.
Tedi alena i esbufega.
Belette sap on mira.
Entre dos iris el batec d'una pestanya translúcida,
i un braç d'or vell i musculós que pica ferro indefinidament.
Vulcà.
Mlle Vieux respon a l'home de l'esmòquing
tot contemplant els cromos que han quedat de cara:
No veus el paisatge que ens envolta? Aquest és el nostre reflex,
els cromos són el mirall d'una altra excusa.
de la gruta sense fons.
Un foc enorme, al centre, els enlluerna.
Han d'abaixar les parpelles
i llucar entre les pestanyes.
Les imatges iridescents que es mouen
i es transformen,
els embalen, ben junts, amb dolça morbidesa.
Tedi alena i esbufega.
Belette sap on mira.
Entre dos iris el batec d'una pestanya translúcida,
i un braç d'or vell i musculós que pica ferro indefinidament.
Vulcà.
Mlle Vieux respon a l'home de l'esmòquing
tot contemplant els cromos que han quedat de cara:
No veus el paisatge que ens envolta? Aquest és el nostre reflex,
els cromos són el mirall d'una altra excusa.
dijous, de desembre 29, 2005
A Mlle Vieux no li agrada jugar a cromos de picar,
el seu joc de nena preferit, temps era temps,
però en fa tant, que hi juga, que n'ha perdut el sentit original.
No li agrada.
Va ser el seu cosí Charles, qui la va aviciar a jugar,
a Son Asgard, damunt les rajoles fredes de qualsevol racó.
El seu cosí Charles, gran afeccionat als cromos de retrats des que era nen,
un Rembrand, un Caravaggio, un Greco, un àlbum esplèndid
que li havia regalat madò Bet, la menestrala de Son Asgard,
un dia que Charles va fer una marranada per un pot de pintura verda.
Amb aquests no s'hi jugava, però. Aquests els guardava zelosament
sota el llit.
El dia que Charles va dur Patrice a Son Asgard hi va haver daltabaix:
madò Bet, que tenia l'habitació a sota de la dels nens, els va entrapar a les cinc de la matinada jugant descalços a cromos damunt un terra glaçat. Es pot saber quina dèria? (madò Bet sempre deixava les frases a mitges). El secret de la dèria era que, a banda de picar i descobrir havien d'inventar una història amb els cromos descoberts. Si el conte no satisfeia els dos oients, es repetia la jugada.
Madò Bet els va prendre tots el cromos durant aquella eterna setmana de Nadal.
Mlle Vieux es mira l'home de l'esmòquing, atent als cromos que ha de tombar.
Segur que ja té la història pensada, es diu, fa segles que juga amb els mateixos cromos.
Mlle Vieux, farta de tot, espera que els nens no triguin gaire a sortir.
Tedi i Belette ja veuen el foc
al fons d'una gruta sense fons.
el seu joc de nena preferit, temps era temps,
però en fa tant, que hi juga, que n'ha perdut el sentit original.
No li agrada.
Va ser el seu cosí Charles, qui la va aviciar a jugar,
a Son Asgard, damunt les rajoles fredes de qualsevol racó.
El seu cosí Charles, gran afeccionat als cromos de retrats des que era nen,
un Rembrand, un Caravaggio, un Greco, un àlbum esplèndid
que li havia regalat madò Bet, la menestrala de Son Asgard,
un dia que Charles va fer una marranada per un pot de pintura verda.
Amb aquests no s'hi jugava, però. Aquests els guardava zelosament
sota el llit.
El dia que Charles va dur Patrice a Son Asgard hi va haver daltabaix:
madò Bet, que tenia l'habitació a sota de la dels nens, els va entrapar a les cinc de la matinada jugant descalços a cromos damunt un terra glaçat. Es pot saber quina dèria? (madò Bet sempre deixava les frases a mitges). El secret de la dèria era que, a banda de picar i descobrir havien d'inventar una història amb els cromos descoberts. Si el conte no satisfeia els dos oients, es repetia la jugada.
Madò Bet els va prendre tots el cromos durant aquella eterna setmana de Nadal.
Mlle Vieux es mira l'home de l'esmòquing, atent als cromos que ha de tombar.
Segur que ja té la història pensada, es diu, fa segles que juga amb els mateixos cromos.
Mlle Vieux, farta de tot, espera que els nens no triguin gaire a sortir.
Tedi i Belette ja veuen el foc
al fons d'una gruta sense fons.
dimecres, de desembre 28, 2005
Mlle Vieux sent que algú s'acosta.
Sap qui és. No mira, però de seguida nota
el canó al clatell, per damunt del monyo.
Aleshores, quan es posa a recitar la lletania de compostos
culpa-disculpa, deductiu-inductiu, dolent-indolent
parell-imparell, esclau-llibert
l'home de l'esmòquing li pregunta per la parella.
Són a dins del volcà.
L'home deixa d'apuntar-li i es treu un bitlleter de la butxaca interior.
Mlle Vieux coneix el pas següent: l'home li demana que s'assegui amb ell,
obre el bitlleter i treu uns quants cromos de picar que escampa a terra.
L'últim cop es van passar tres mesos jugant: del 23 d'abril al 29 de juny.
Aquest cop Mlle Vieux no creu que la parella trigui tant a sortir.
A més, el cràter és l'única via a l'exterior.
Tedi i Belette s'acosten a la forja.
Comencen a ensumar el foc.
Sap qui és. No mira, però de seguida nota
el canó al clatell, per damunt del monyo.
Aleshores, quan es posa a recitar la lletania de compostos
culpa-disculpa, deductiu-inductiu, dolent-indolent
parell-imparell, esclau-llibert
l'home de l'esmòquing li pregunta per la parella.
Són a dins del volcà.
L'home deixa d'apuntar-li i es treu un bitlleter de la butxaca interior.
Mlle Vieux coneix el pas següent: l'home li demana que s'assegui amb ell,
obre el bitlleter i treu uns quants cromos de picar que escampa a terra.
L'últim cop es van passar tres mesos jugant: del 23 d'abril al 29 de juny.
Aquest cop Mlle Vieux no creu que la parella trigui tant a sortir.
A més, el cràter és l'única via a l'exterior.
Tedi i Belette s'acosten a la forja.
Comencen a ensumar el foc.
dimarts, de desembre 27, 2005
Tedi dormia i s'ha despertat quan ha notat
una mà que li acariciava la galta. Ja ets aquí?
Belette es guarda l'hematites a la butxaca
i emprèn el camí de nou, saltant d'aresta a aresta.
En Tedi s'afeixuga rere seu per no clavar-se
i amb peus de plom, se sap va lent.
Cap on?, pregunta.
Molt més avall encara. Allà on tot espurneja.
Mlle Vieux es desespera. Aquella canalla que no surten.
Mira el cel i s'hi veu tota ella, una nit sense lluna ni estrelles.
Busca un racó de la boca del cràter per passar la nit coberta.
No gaire lluny pul.lulen les mosques i els corbs, malgrat l'hora
avesats com ja són a no respectar cicles ni natura.
S'adorm amb un ull sempre obert.
una mà que li acariciava la galta. Ja ets aquí?
Belette es guarda l'hematites a la butxaca
i emprèn el camí de nou, saltant d'aresta a aresta.
En Tedi s'afeixuga rere seu per no clavar-se
i amb peus de plom, se sap va lent.
Cap on?, pregunta.
Molt més avall encara. Allà on tot espurneja.
Mlle Vieux es desespera. Aquella canalla que no surten.
Mira el cel i s'hi veu tota ella, una nit sense lluna ni estrelles.
Busca un racó de la boca del cràter per passar la nit coberta.
No gaire lluny pul.lulen les mosques i els corbs, malgrat l'hora
avesats com ja són a no respectar cicles ni natura.
S'adorm amb un ull sempre obert.
dilluns, de desembre 26, 2005
Tedi i Belette han fet un coll subterrani
fins una gruta amb diverses galeries.
Tedi s'asseu disposat a descansar
cansat de res.
Donaria el que fos per ser a Botswana.
Belette troba un botó. El prem i entra, tota sola.
Mlle Vieux té l'esquena corba
de tants suplicis que no ha sabut digerir.
Aràlia, la seva Aràlia, etèria com una llàgrima.
S'eixuga l'última gota del cony ressec.
Ha sabut despistar l'home de l'esmòquing,
però tornarà, ho sap, amb la pistola
i els números d'ISBN que sempre l'han turmentada.
El so que ul·lula al fons no és de ca, ho sap. Tornarà.
I ella no sabrà què més dir-li.
fins una gruta amb diverses galeries.
Tedi s'asseu disposat a descansar
cansat de res.
Donaria el que fos per ser a Botswana.
Belette troba un botó. El prem i entra, tota sola.
Mlle Vieux té l'esquena corba
de tants suplicis que no ha sabut digerir.
Aràlia, la seva Aràlia, etèria com una llàgrima.
S'eixuga l'última gota del cony ressec.
Ha sabut despistar l'home de l'esmòquing,
però tornarà, ho sap, amb la pistola
i els números d'ISBN que sempre l'han turmentada.
El so que ul·lula al fons no és de ca, ho sap. Tornarà.
I ella no sabrà què més dir-li.
dissabte, de desembre 24, 2005
Tedi i Belette s'aturen davant un freu.
L'aire és dens.
Una certa llum que no se sap d'on ve
d'enlloc
marca les ombres de cairells profunds
estilets
en les parets de roca que amenacen les mans
cada cop que un perd l'equilibri.
Comencen a patir fred i els fan mal les cames.
Mlle Vieux continua esperant
amb la pistola al clatell.
L'aire és dens.
Una certa llum que no se sap d'on ve
d'enlloc
marca les ombres de cairells profunds
estilets
en les parets de roca que amenacen les mans
cada cop que un perd l'equilibri.
Comencen a patir fred i els fan mal les cames.
Mlle Vieux continua esperant
amb la pistola al clatell.
divendres, de desembre 23, 2005
Mlle Vieux s'asseu sobre la pols de cendra.
Plega les cames resseques, li peta un os.
S'encarcara amb la postura més còmoda,
sap que els joves trigaran a sortir del cràter.
Sent un clic al darrere.
Un home amb esmòquing l'apunta amb una pistola.
Ja tornes a ser aquí?, diu ella.
Mlle Vieux està avesada a esperar-se.
Enfonsa la mà ossuda en la cendra
i pren un grapat de pols,
mescla de tinta d'una segona Pompeia.
Amb contorn es defineixen algunes lletres
al palmell que Mlle observa i connecta: de res.
Tedi i Belette s'aferren als contorns
de roca porosa.
I baixen a les fosques.
Plega les cames resseques, li peta un os.
S'encarcara amb la postura més còmoda,
sap que els joves trigaran a sortir del cràter.
Sent un clic al darrere.
Un home amb esmòquing l'apunta amb una pistola.
Ja tornes a ser aquí?, diu ella.
Mlle Vieux està avesada a esperar-se.
Enfonsa la mà ossuda en la cendra
i pren un grapat de pols,
mescla de tinta d'una segona Pompeia.
Amb contorn es defineixen algunes lletres
al palmell que Mlle observa i connecta: de res.
Tedi i Belette s'aferren als contorns
de roca porosa.
I baixen a les fosques.
dijous, de desembre 22, 2005
Mlle Vieux s'atura en un paratge negre,
com les seves robes i el fons de les arrugues del seu rostre.
Vaig conèixer Aràlia de nena.
Mirava de mirar els paradisos
que es congriaven a les seves ninetes,
però ella era esquiva, zelosa de la seva riquesa,
diu Mlle, amb la veu que se li trenca.
No em vaig endur res d'ella,
tret d'una negativa que em fa encara ser viva.
I assenyala un cràter.
Tedi i Belette es miren.
Belette es treu l'hematites de la butxaca.
Decideixen baixar-hi.
com les seves robes i el fons de les arrugues del seu rostre.
Vaig conèixer Aràlia de nena.
Mirava de mirar els paradisos
que es congriaven a les seves ninetes,
però ella era esquiva, zelosa de la seva riquesa,
diu Mlle, amb la veu que se li trenca.
No em vaig endur res d'ella,
tret d'una negativa que em fa encara ser viva.
I assenyala un cràter.
Tedi i Belette es miren.
Belette es treu l'hematites de la butxaca.
Decideixen baixar-hi.
dimecres, de desembre 21, 2005
dimarts, de desembre 20, 2005
Tedi i Belette fa hores que caminen.
Han deixat el bosc espès. Caminen
entre les cendres d'un incendi antic
que encara no ha regenerat
res.
Per més cruïlles que es trobin, caminen
sense parlar ni descansar ni decidir
si a l'esquerra o a la dreta.
Més enllà del bosc cremat, boira baixa i
en una roca, gairebé integrada,
mineralitzada, seu una dona
prima i tota vestida de negra.
Tedi i Belette s'aturen per primer cop en moltes passes
de lluny.
Han deixat el bosc espès. Caminen
entre les cendres d'un incendi antic
que encara no ha regenerat
res.
Per més cruïlles que es trobin, caminen
sense parlar ni descansar ni decidir
si a l'esquerra o a la dreta.
Més enllà del bosc cremat, boira baixa i
en una roca, gairebé integrada,
mineralitzada, seu una dona
prima i tota vestida de negra.
Tedi i Belette s'aturen per primer cop en moltes passes
de lluny.
diumenge, de desembre 18, 2005
dissabte, de desembre 17, 2005
Tedi s'ha llevat sense ganes de llevar-se.
Ha anat a buscar Belette, que era al balcó
de casa seva, trista.
Tedi li ha donat una lupa de lent grossa.
Aleshores Belette ha deixat de mirar l'horitzó
i s'ha posat a escodrinyar els detalls de la barana.
Una taca de rovell, una gota grossa de pintura seca.
Absència i abundància. Tens gana?, pregunta Belette.
En Tedi ja ha tret les galetes del forn.
Ha anat a buscar Belette, que era al balcó
de casa seva, trista.
Tedi li ha donat una lupa de lent grossa.
Aleshores Belette ha deixat de mirar l'horitzó
i s'ha posat a escodrinyar els detalls de la barana.
Una taca de rovell, una gota grossa de pintura seca.
Absència i abundància. Tens gana?, pregunta Belette.
En Tedi ja ha tret les galetes del forn.
divendres, de desembre 16, 2005
dijous, de desembre 15, 2005
Belette parla a Tedi
d'un desert ple de finals,
(com a la cançó),
dels detalls microscòpics
que precisen el món, i el distorsionen.
D'un aire ple d'indefinicions,
de mirades borroses que maregen tot camí,
d'intents trabucats de comprendre
a través de qualsevol lent,
lentament, lenta-ment, talment, mental, lament, latent, talent, i tal.
d'un desert ple de finals,
(com a la cançó),
dels detalls microscòpics
que precisen el món, i el distorsionen.
D'un aire ple d'indefinicions,
de mirades borroses que maregen tot camí,
d'intents trabucats de comprendre
a través de qualsevol lent,
lentament, lenta-ment, talment, mental, lament, latent, talent, i tal.
dimecres, de desembre 14, 2005
Tedi ha anat a buscar Belette.
Belette l'esperava asseguda a la taula,
davant d'una tassa de llet i galetes.
No es tracta ni d'Alícia, ni de miralls
ni de paradisos perduts, ni de Morgana,
per a això ja hi ha Tolkien, i JK Rowling
o ETA Hoffmann, o tants d'altres...
ha dit amb rotundidat.
Aràlia no és cap Vahinel. No és aire.
No és ficció. No són paraules.
El Món d'Aràlia no és un Món Sens Fi.
Tedi, m'has d'ajudar.
Belette l'esperava asseguda a la taula,
davant d'una tassa de llet i galetes.
No es tracta ni d'Alícia, ni de miralls
ni de paradisos perduts, ni de Morgana,
per a això ja hi ha Tolkien, i JK Rowling
o ETA Hoffmann, o tants d'altres...
ha dit amb rotundidat.
Aràlia no és cap Vahinel. No és aire.
No és ficció. No són paraules.
El Món d'Aràlia no és un Món Sens Fi.
Tedi, m'has d'ajudar.
dilluns, de desembre 12, 2005
Tedi i Belette, ahir van separar-se
per primera vegada.
Tedi va anar a Mescaline
i Belette continuà la recerca d'Aràlia.
Avui Tedi s'ha llevat, per primer cop, amb ganes.
Ha anat a buscar Belette i li ha dit: Véns amb mi,
al Món Sens Fi?
Belette es rendeix.
Ahir va estar fent voltes com una baldufa,
sense trobar Aràlia.
Hi havia arreu els mateixos noms,
sense substància.
Decebuda decideix seguir Tedi al Món Sens Fi de Monange.
Tedi li ha dit que allí hi ha Vahinel, que li agradarà Vahinel.
Belette, un poc escèptica, pensa que
potser en aquest Món Sens Fi no hi trobarà cap Aràlia,
però sí la seva raó de ser.
per primera vegada.
Tedi va anar a Mescaline
i Belette continuà la recerca d'Aràlia.
Avui Tedi s'ha llevat, per primer cop, amb ganes.
Ha anat a buscar Belette i li ha dit: Véns amb mi,
al Món Sens Fi?
Belette es rendeix.
Ahir va estar fent voltes com una baldufa,
sense trobar Aràlia.
Hi havia arreu els mateixos noms,
sense substància.
Decebuda decideix seguir Tedi al Món Sens Fi de Monange.
Tedi li ha dit que allí hi ha Vahinel, que li agradarà Vahinel.
Belette, un poc escèptica, pensa que
potser en aquest Món Sens Fi no hi trobarà cap Aràlia,
però sí la seva raó de ser.
dissabte, de desembre 10, 2005
Tedi i Belette s'han barallat aquest matí.
Tedi, enamorat de Monange, volia entrar a Mescaline.
Belette, àgil, ha volgut anar al Jardí de les Aràlies.
Tedi ha seguit, malhumorat tot el matí.
http://aralialuna.blogspot.com/2005/09/cosas.html
http://spaces.msn.com/members/CLUBDENISSEDEKALAFE/Blog/cns!1puKgHBU7I1nh1BvAqEueA2w!203.entry
http://spaces.msn.com/members/andrey-bota/PersonalSpace.aspx?_c11_PhotoAlbum_spaHandler=TWljcm9zb2Z0LlNwYWNlcy5XZWIuUGFydHMuUGhvdG9BbGJ1bS5GdWxsTW9kZUNvbnRyb2xsZXI%24&_c11_PhotoAlbum_spaFolderID=cns!1pu2DTsdmZHdN0CfZPE5hXXw!240&_c=PhotoAlbum
http://www.mooseyscountrygarden.com/foliage-plants/aralia-foliage.html
Tedi, enamorat de Monange, volia entrar a Mescaline.
Belette, àgil, ha volgut anar al Jardí de les Aràlies.
Tedi ha seguit, malhumorat tot el matí.
http://aralialuna.blogspot.com/2005/09/cosas.html
http://spaces.msn.com/members/CLUBDENISSEDEKALAFE/Blog/cns!1puKgHBU7I1nh1BvAqEueA2w!203.entry
http://spaces.msn.com/members/andrey-bota/PersonalSpace.aspx?_c11_PhotoAlbum_spaHandler=TWljcm9zb2Z0LlNwYWNlcy5XZWIuUGFydHMuUGhvdG9BbGJ1bS5GdWxsTW9kZUNvbnRyb2xsZXI%24&_c11_PhotoAlbum_spaFolderID=cns!1pu2DTsdmZHdN0CfZPE5hXXw!240&_c=PhotoAlbum
http://www.mooseyscountrygarden.com/foliage-plants/aralia-foliage.html
divendres, de desembre 09, 2005
En Tedi s'ha llevat aquest matí sense ganes de llevar-se.
Ha anat a trobar Belette i li ha dit:
anem a buscar Monange?
El Món Sens Fi de Monange.
Belette respon: una utopia.
Aleshores ha sonat el telèfon.
Era jo.
S'hi ha posat Belette, per sort.
Belette penja i diu: Tenim una missió.
En Tedi s'aixeca de la cadira, se li aboca una mica de te: Era ella? I ara què vol?
Diu que hem de trobar una tal ARÀLIA.
Aràlia? pregunta Tedi sorneguer.
Aràlia: nom secret que amaga un altre nom que no se sabrà mai.
Ha anat a trobar Belette i li ha dit:
anem a buscar Monange?
El Món Sens Fi de Monange.
Belette respon: una utopia.
Aleshores ha sonat el telèfon.
Era jo.
S'hi ha posat Belette, per sort.
Belette penja i diu: Tenim una missió.
En Tedi s'aixeca de la cadira, se li aboca una mica de te: Era ella? I ara què vol?
Diu que hem de trobar una tal ARÀLIA.
Aràlia? pregunta Tedi sorneguer.
Aràlia: nom secret que amaga un altre nom que no se sabrà mai.
dijous, de desembre 08, 2005
Tedi i Belette seuen davant el televisor.
Apagat.
Apagats.
Avui han anat, ben d'hora,
a cercar el Món Sense Fi de Monange,
a Tedi li agrada Monange.
Serendipity: El término serendipity hace referencia al modo en que se produce un descubrimiento científico trascendental que se realiza de repente gracias a un accidente o una extraña casualidad.
Camí de Mescaline
Tedi i Belette s'han extraviat accidentalment:
entre Serendipity i la serendipia,
un abisme color de rosa.
http://serendipity1975.blogspot.com/
Apagat.
Apagats.
Avui han anat, ben d'hora,
a cercar el Món Sense Fi de Monange,
a Tedi li agrada Monange.
Serendipity: El término serendipity hace referencia al modo en que se produce un descubrimiento científico trascendental que se realiza de repente gracias a un accidente o una extraña casualidad.
Camí de Mescaline
Tedi i Belette s'han extraviat accidentalment:
entre Serendipity i la serendipia,
un abisme color de rosa.
http://serendipity1975.blogspot.com/
dimecres, de desembre 07, 2005
després de regar la flor
Tedi diu a Belette:
Mescadine m'agrada, hi podríem tornar.
Monange m'agrada.
El Món Sense Fi de Monange
no és pas el nostre, diu Belette.
Ell, com tu, també cau en la il.lusió de la utopia.
Ves que ens tallin el corrent elèctric.
http://lalignebleue.blogspot.com/
Tedi diu a Belette:
Mescadine m'agrada, hi podríem tornar.
Monange m'agrada.
El Món Sense Fi de Monange
no és pas el nostre, diu Belette.
Ell, com tu, també cau en la il.lusió de la utopia.
Ves que ens tallin el corrent elèctric.
http://lalignebleue.blogspot.com/
dimarts, de desembre 06, 2005
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
