dolines digitals

humus

Belette seu a la terrassa
fosqueja

un allau d'interrogants li cau al damunt
són preguntes que no pot llançar al vol
són preguntes amb pes propi
i ella no té prou força per ventar-les

decideix que demà entrarà a casa seva

al matí anirà a Palma
a l'oficina del Deutsche Bank del passeig Mallorca
en una caixa de seguretat a nom del seu pare
s'hi guarda la clau que obre la porta principal
és l'única persona de l'illa que té permís d'accés

madò Constança l'avisa: agafaràs fred

Belette es queda a la terrassa

Tedi i Belette
es troben en un punt crucial

he d'aturar-me un temps

escriure també és llegir

disculpeu

reemprendré de seguida
que ho tingui llest i clar

dolines digitals

equilàters

el primer dia que Charles va parlar-me
de Richard Estes i del significat originari
crec que no el vaig acabar d'entendre

l'endemà érem tots dos treballant
en la seva darrera pintura
jo posava nua damunt del divan
quan va sonar el timbre de la porta

un missatger li duia un paquet
dins el paquet, un flascó i un sobre
dins el sobre, llavors d'agapant

Daphne! va dir Charles amb veu melosa
saps d'on són?, i em mostrà
les llavors al palmell de la mà
vaig arronsar les espatlles

originàries de Son Asgard, un tresor!

Les llavors d'agapant costa molt que germinin, saps?
generalment es planten bulbs o rizomes
una vegada me'n vaig endur bulbs, veus, aquestes plantes
però les flors no van sortir fins al cap de dos anys
i avui amb prou feines fan res

però el Recordador té una tècnica especial
que fa que de les llavors en surtin flors de seguida
per això els agapants de Son Asgard són essencials,
intensos, d'un violeta arravatat i d'un perfum que transpira.

cal plantar aquestes llavors, on es guarda el nucli autèntic
de les terres i les substàncies amb una potència germinadora
del tot irracional

Daphne em va prometre que quan anés a Son Asgard
me n'enviaria.

I quin és el secret?, vaig preguntar

No ho sé
i em va mostrar el flascó
essència d'orina de dragó
dues gotes a cada regada

però no crec que aquest sigui el secret
saps què és el més important?
fa molts anys el Recordador va viatjar a l'Àfrica,
i se'n va endur un planter d'agapants
originaris del Cap de Bona Esperança

dolines digitals

escletxes de zel

Tedi tanca la porta fort
ep, que cauran les parets!
és la veïna que frega el replà
veig que està en forma, ja
senyoret!, compte que rellisca!

però en Tedi ja és al segon pis
i salta graons amb pes

obre la porta del carrer

Mustatxo, el porter, el saluda
amb una reverència

---

Belette m'ha dit que és sorprenent
arribar a una connexió tan estreta
amb gent que no coneixes
pràcticament de res

com si el contacte s'hagués establert
prèviament en altres vides
i avui sols hi hagués reconeixement
i un silenci d'entesa tàcita

te n'adones que senzill si fos així?, ha dit,
que feliç?

---

ningú la coneix millor que jo

Belette em parla
de Venetia, de Violeta, de Charles
amb una passió trista,
desmesuradament trista
com si aquest món que ara recorda
la sobrepassés i fos incapaç d'amidar-la

tinc la impressió
que se li escapen els sentiments

com si l'amor que sent no trobés
cap paret sòlida que li enviï en rebot
i correspondència

Belette em fa patir

dolines digitals

humus

plou i no para
Tedi i Belette seuen
a la taula del menjador
i madò Constança es mira la tv

juguen a daus i fan filosofades

la grisor plujosa arriba als vidres
de les finestres, tota la sala és en penombra

damunt la taula un munt
de monedes de deu cèntims

i tu, Constança, diu Tedi
què en penses dels records?

què dius fiiet?

Tedi li repeteix la pregunta

es records?
madò esguarda la pantalla il.luminada
... sa nostra història, no?

sí, va bé, però què en penses?

ai fiiet
i es queda embabaiada amb la tv
on una dona gran explica per què
vol que la inseminin

hala idò! vos figurau? una jaia que vol parir!
huaa huaa huaaa
i se'n pica els genolls i es recargola
i se li esgota l'alè

quan pot obrir els ulls se'ls eixuga
i veu que Tedi i Belette la miren
amb cara de no entendre res

ai fiiets no en sé pus jo d'açò
per mi es records són s'únic
tresor que tenc

dolines digitals

equilàters

amb Charles
xerràvem pels descosits

ens inventàvem conceptes
com per exemple
complicitat natural
o coherència inalàmbrica

dues versions de l'amor

potser perquè estic lluny d'ell
i de Violeta i de Venetia
em sento còmplice de l'artificialitat urbana:
calendari, reunions amb veïns que no conec
horari, el tràfec del mercat, la pressió econòmina

els conductors rabiüts al volant
no veuen mai els passos zebra

la gent viu descontenta

el descontentament urbà s'encomana

espero que Tedi m'entengui

dolines digitals

escletxes de zel

Tedi no gosa mirar-se la feina feta
aquest matí ha tingut problemes amb el programa
d'edició. L'ordinador se li penjava cada cop i no sap
què ha quedat gravat i què no

abans de posar-s'hi recull la roba estesa

s'ha de canviar d'ordinador

---

Belette m'ha explicat que Violeta les tenia encantades
tant a ella com a Venetia. Que admiraven la seva força
la decisió amb què vivia, sense cap possessió de res
només i en exclusiva, Belette diu, el temps.

Abans d'entrar al Jules convidaven Violeta a berenar

parlaven molt poc, Violeta amb prou feines sabia anglès
i amb les mirades, d'una intensitat de comunicació clara
s'ho deien tot

també empraven la llengua, és clar
un entortolligament de llengües llatines

---

quan jo li he dit a Belette que les persones com Violeta
són unes aprofitades, que d'això viuen, d'una misèria
que fa llàstima, Belette ha saltat com una fura
i m'ha dit que no he entès res

ha amollat: no tinc la intenció de convèncer ningú

després m'ha llegit dos missatges de Venetia
i m'ha remarcat una frase: la qüestió és fer-se un món

crec que aquesta qüestió és connatural en Belette
ja de petits ella creava mons on ens amagàvem

ara, però, m'és molt difícil amagar-m'hi
i quan Belette em parla de Nova York
de Violeta o Venetia em costa d'entendre-la
com si jo no hi pogués formar part

a vegades penso que les dones estan totes trastocades
o hi ha alguna cosa molt profunda entre elles
que jo sóc incapaç de copsar

dolines digitals

humus

Aquest matí ben d'hora Belette,
tot baixant cap al caló aferrant-se
als cairells per no esberlar-se el cap,
ha vist de cop una papereta enrotllada
enfonyada dins la roca. Primer
s'ha pensat que era de tabac
o un bitllet d'autobús, i ha ficat dos dits al trau
per pinçar-la: era un retall de paper petit,
blanc i ben caragolat. L'ha desdoblat i ha llegit:
"depenem dels nostres llocs".

Un cop arran d'aigua s'ha arromangat els pantalons
s'ha tret les vambes i els mitjons
i trepitjant arestes i bassiots de mar
i arrossegant algues mortes,
ha arribat fins el roquetar dels musclos

allà s'ha assegut en una pedra
amb peus i mans dins l'aigua freda
amb onatge de carícia calma

la roca és plena de clotxes tancades
alguna que té els llavis oberts es clou de seguida
quan hi passa un dit

la frase que s'ha trobat li infla la meditació
estava disposada a deixar la ment en blanc
però "depenem dels nostres llocs"
la sacseja en eco i l'emboteix de significats
se li imposa i es veu obligada a pensar-hi

Belette va fugir de casa seva
i ara casa seva li vol passar comptes
o aquesta és la sensació que té

ara pensa que potser exagera
si pensa "passar comptes"
potser es tracta de
o més aviat de
no ho sap

depenem dels nostres llocs
diu en veu alta

aleshores se n'adona que no pot arrencar el musclo

dolines digitals

equilàters

...Nova York va ser...
com un parèntesi de maregassa
entre dos continents: el passat i el present

ho escric

els dies que Venetia va desaparèixer
(la punta de l'iceberg en superfície)
Charles i jo vam treballar d'immersió
en apnea al fons de l'origen

les mortalles

calma en suspensió
abans del salt

el fang, el llot
em van portar records vius

en tancar el darrer parèntesi
vaig esclatar en plors

Charles va sortir de la dutxa
anem a escampar la boira, em digué
i m'ho expliques tot

dolines digitals

escletxes de zel

Tedi té gravat en cd tota la feina d'ahir
el nus gordià de l'obra

l'ordinador se li va penjar a darrera hora
espera que se li hagi guardat tot

tem comprovar la feina

---

a Belette no li han agradat mai les imposicions

a Nova York la feien ser cada dia a les 8 a casa
se sopava a dos quarts de nou amb puntualitat
règia, Belette expressa l'incís

sovint només veia els assajos de la banda de jazz
que amb Venetia visitaven a la tarda

sort de Charles, que em va segrestar, ha dit

és estrany que Belette es deixés intimidar
i que necessités Charles per revelar-se

tinc la impressió que N. Y. va ser, per a Belette
una espessa boira de temors infundats
com si els fums i falsos conceptes de la ciutat
li haguessin embrutat l'amor

---

Belette, a Nova York, es va enamorar de Venetia
això ho tinc més clar que l'aigua

ho he vist en l'abraçada que s'han fet en acomidar-se
i en la manera com em parla d'ella

potser Venetia va ser el seu far de llum dins la boira
o potser una soga que s'aferrà al coll per salvar-se del naufragi

Belette no ho explica tot de Nova York

dolines digitals

humus

bon capxerigany estàs feta
madò Constança li dóna la mel
Belette en pren cullerada
i la suca amb la infusió de sàlvia
què vols dir?, pregunta

Idò, no en vulgues saber pus,
sempre has cregut massa d'històries
guarda't es Llunari a sa botxa!

Tedi ja dorm
Belette té mal de cap
i madò Constança s'eixuga les mans
amb un drap de cuina

directe a s'infern, aniràs
si vols saber pus

Belette fa el darrer glop
com la llegenda del moro, diu.

Belette se'n va a dormir
amb la darrera pregunta
penjada a la testa
Tu saps, Constança, com de debò
va morir la mare?

dolines digitals

equilàters

no tinc lletra

no m'agrada escriure
els pensaments més íntims
a l'ordinador de Tedi

l'asèpsia de la màquina
no se m'ajusta: sóc més vivaç
que la lucida, més complexa
que l'arial, més jovenívola
que el times més simbòlica
que el webdiltra
i menys universal
i més trista i mínima i bruta i mortal

no trobo la llibreta
el meu pany sense clau
ull viu de l'ànima
nua, nuada
cal.ligrafiada

el teclat m'intimida
el teclat com l'skyline de nova york
keys to the world

dolines digitals

escletxes de zel

Tedi es lleva d'hora
abans que ningú més

plega la manta del sofà i guarda el coixí

encén l'ordinador
es fa un cafè llet i mentre se'l pren
repassa l'storyboard

---

apunto els mots de Belette
que ahir, abans d'anar a dormir,
em va contar amb aparent angoixa

ella diu que no creu en els fets casuals

si va anar a Nova York
va ser per trobar-se Charles

i se'l va trobar
encara que fos inesperadament

ella diu que al moment de veure's
va tenir una gitarada de sentiments

la sensibilitat els electrificà en llaç
d'estàtues esquerdades

pràcticament no es van dir res
i s'entengueren a la perfecció

ella diu que el plaer més gran
és el silenci de la coherència

---

Belette s'ha mostrat callada davant de Charles
no l'havia vist mai així
més aviat sempre he estat jo, el callat
i l'amor l'he viscut a distància

Belette no, ella sempre ha tirat pel dret

a So na Freya s'estimbà algun cop
però s'aixecava més valenta encara

avui m'ha dit que li sap greu
que jo hagi hagut de dormir al sofà
però no és cert,
no és això el que li sap greu

Belette, aquests dies, ha observat
Venetia amb ulls zelosos i amb llàstima de si mateixa
no l'havia vist mai així