equilàters
amb Charles
xerràvem pels descosits
ens inventàvem conceptes
com per exemple
complicitat natural
o coherència inalàmbrica
dues versions de l'amor
potser perquè estic lluny d'ell
i de Violeta i de Venetia
em sento còmplice de l'artificialitat urbana:
calendari, reunions amb veïns que no conec
horari, el tràfec del mercat, la pressió econòmina
els conductors rabiüts al volant
no veuen mai els passos zebra
la gent viu descontenta
el descontentament urbà s'encomana
espero que Tedi m'entengui
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada