dolines digitals

escletxes de zel

Tedi tanca la porta fort
ep, que cauran les parets!
és la veïna que frega el replà
veig que està en forma, ja
senyoret!, compte que rellisca!

però en Tedi ja és al segon pis
i salta graons amb pes

obre la porta del carrer

Mustatxo, el porter, el saluda
amb una reverència

---

Belette m'ha dit que és sorprenent
arribar a una connexió tan estreta
amb gent que no coneixes
pràcticament de res

com si el contacte s'hagués establert
prèviament en altres vides
i avui sols hi hagués reconeixement
i un silenci d'entesa tàcita

te n'adones que senzill si fos així?, ha dit,
que feliç?

---

ningú la coneix millor que jo

Belette em parla
de Venetia, de Violeta, de Charles
amb una passió trista,
desmesuradament trista
com si aquest món que ara recorda
la sobrepassés i fos incapaç d'amidar-la

tinc la impressió
que se li escapen els sentiments

com si l'amor que sent no trobés
cap paret sòlida que li enviï en rebot
i correspondència

Belette em fa patir

dolines digitals

escletxes de zel

Tedi no gosa mirar-se la feina feta
aquest matí ha tingut problemes amb el programa
d'edició. L'ordinador se li penjava cada cop i no sap
què ha quedat gravat i què no

abans de posar-s'hi recull la roba estesa

s'ha de canviar d'ordinador

---

Belette m'ha explicat que Violeta les tenia encantades
tant a ella com a Venetia. Que admiraven la seva força
la decisió amb què vivia, sense cap possessió de res
només i en exclusiva, Belette diu, el temps.

Abans d'entrar al Jules convidaven Violeta a berenar

parlaven molt poc, Violeta amb prou feines sabia anglès
i amb les mirades, d'una intensitat de comunicació clara
s'ho deien tot

també empraven la llengua, és clar
un entortolligament de llengües llatines

---

quan jo li he dit a Belette que les persones com Violeta
són unes aprofitades, que d'això viuen, d'una misèria
que fa llàstima, Belette ha saltat com una fura
i m'ha dit que no he entès res

ha amollat: no tinc la intenció de convèncer ningú

després m'ha llegit dos missatges de Venetia
i m'ha remarcat una frase: la qüestió és fer-se un món

crec que aquesta qüestió és connatural en Belette
ja de petits ella creava mons on ens amagàvem

ara, però, m'és molt difícil amagar-m'hi
i quan Belette em parla de Nova York
de Violeta o Venetia em costa d'entendre-la
com si jo no hi pogués formar part

a vegades penso que les dones estan totes trastocades
o hi ha alguna cosa molt profunda entre elles
que jo sóc incapaç de copsar

dolines digitals

escletxes de zel

Tedi té gravat en cd tota la feina d'ahir
el nus gordià de l'obra

l'ordinador se li va penjar a darrera hora
espera que se li hagi guardat tot

tem comprovar la feina

---

a Belette no li han agradat mai les imposicions

a Nova York la feien ser cada dia a les 8 a casa
se sopava a dos quarts de nou amb puntualitat
règia, Belette expressa l'incís

sovint només veia els assajos de la banda de jazz
que amb Venetia visitaven a la tarda

sort de Charles, que em va segrestar, ha dit

és estrany que Belette es deixés intimidar
i que necessités Charles per revelar-se

tinc la impressió que N. Y. va ser, per a Belette
una espessa boira de temors infundats
com si els fums i falsos conceptes de la ciutat
li haguessin embrutat l'amor

---

Belette, a Nova York, es va enamorar de Venetia
això ho tinc més clar que l'aigua

ho he vist en l'abraçada que s'han fet en acomidar-se
i en la manera com em parla d'ella

potser Venetia va ser el seu far de llum dins la boira
o potser una soga que s'aferrà al coll per salvar-se del naufragi

Belette no ho explica tot de Nova York

dolines digitals

escletxes de zel

Tedi es lleva d'hora
abans que ningú més

plega la manta del sofà i guarda el coixí

encén l'ordinador
es fa un cafè llet i mentre se'l pren
repassa l'storyboard

---

apunto els mots de Belette
que ahir, abans d'anar a dormir,
em va contar amb aparent angoixa

ella diu que no creu en els fets casuals

si va anar a Nova York
va ser per trobar-se Charles

i se'l va trobar
encara que fos inesperadament

ella diu que al moment de veure's
va tenir una gitarada de sentiments

la sensibilitat els electrificà en llaç
d'estàtues esquerdades

pràcticament no es van dir res
i s'entengueren a la perfecció

ella diu que el plaer més gran
és el silenci de la coherència

---

Belette s'ha mostrat callada davant de Charles
no l'havia vist mai així
més aviat sempre he estat jo, el callat
i l'amor l'he viscut a distància

Belette no, ella sempre ha tirat pel dret

a So na Freya s'estimbà algun cop
però s'aixecava més valenta encara

avui m'ha dit que li sap greu
que jo hagi hagut de dormir al sofà
però no és cert,
no és això el que li sap greu

Belette, aquests dies, ha observat
Venetia amb ulls zelosos i amb llàstima de si mateixa
no l'havia vist mai així

dolines digitals

escletxes de zel

Tedi traça en paper una línia del temps
que encapçala amb un títol: Lolita

treballa, arxiva carpetes i documents
s'ordena
o almenys ho intenta

també escolta Belette

---

per fi ha decidit parlar-me del viatge a Nova York
de Charles

---

la sexualitat de Belette
és complexa

plena d'intersticis

no l'arribaré a entendre mai