dolines digitals

escletxes de zel

Tedi no gosa mirar-se la feina feta
aquest matí ha tingut problemes amb el programa
d'edició. L'ordinador se li penjava cada cop i no sap
què ha quedat gravat i què no

abans de posar-s'hi recull la roba estesa

s'ha de canviar d'ordinador

---

Belette m'ha explicat que Violeta les tenia encantades
tant a ella com a Venetia. Que admiraven la seva força
la decisió amb què vivia, sense cap possessió de res
només i en exclusiva, Belette diu, el temps.

Abans d'entrar al Jules convidaven Violeta a berenar

parlaven molt poc, Violeta amb prou feines sabia anglès
i amb les mirades, d'una intensitat de comunicació clara
s'ho deien tot

també empraven la llengua, és clar
un entortolligament de llengües llatines

---

quan jo li he dit a Belette que les persones com Violeta
són unes aprofitades, que d'això viuen, d'una misèria
que fa llàstima, Belette ha saltat com una fura
i m'ha dit que no he entès res

ha amollat: no tinc la intenció de convèncer ningú

després m'ha llegit dos missatges de Venetia
i m'ha remarcat una frase: la qüestió és fer-se un món

crec que aquesta qüestió és connatural en Belette
ja de petits ella creava mons on ens amagàvem

ara, però, m'és molt difícil amagar-m'hi
i quan Belette em parla de Nova York
de Violeta o Venetia em costa d'entendre-la
com si jo no hi pogués formar part

a vegades penso que les dones estan totes trastocades
o hi ha alguna cosa molt profunda entre elles
que jo sóc incapaç de copsar