dolines digitals

humus

plou i no para
Tedi i Belette seuen
a la taula del menjador
i madò Constança es mira la tv

juguen a daus i fan filosofades

la grisor plujosa arriba als vidres
de les finestres, tota la sala és en penombra

damunt la taula un munt
de monedes de deu cèntims

i tu, Constança, diu Tedi
què en penses dels records?

què dius fiiet?

Tedi li repeteix la pregunta

es records?
madò esguarda la pantalla il.luminada
... sa nostra història, no?

sí, va bé, però què en penses?

ai fiiet
i es queda embabaiada amb la tv
on una dona gran explica per què
vol que la inseminin

hala idò! vos figurau? una jaia que vol parir!
huaa huaa huaaa
i se'n pica els genolls i es recargola
i se li esgota l'alè

quan pot obrir els ulls se'ls eixuga
i veu que Tedi i Belette la miren
amb cara de no entendre res

ai fiiets no en sé pus jo d'açò
per mi es records són s'únic
tresor que tenc