dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

quan Tedi arriba es troba Belette dormint
al sofà amb una ensaïmada mossegada
reposant al seu pit ple d'engrunes

té pols de sucre als llavis

i un rictus marcat a l'entrecella

Belette...
la desperta

hi ha aldarulls aquí al carrer
ho hauries de veure: he comptat dotze furgonetes
i un cordó policial que no m'ha deixat anar al centre
aturaven la gent que duia pancartes amb escuts i porres
aleshores un megàfon ha cridat la consigna:
kamikazes, s'ha acabat la guerra!
i molts manifestants han atacat el cordó
amb qualsevol objecte que els caigués a les mans,
un plafó de menú de restaurant, totxanes i runes
d'un contenidor ple, l'estructura de ferro d'una cadira
els policies han carregat contra tota cosa vivent
que es mogués davant dels seus ulls

m'he pogut escapolir
com una sargantana
enfilant-me per la paret i saltant al pati

Belette s'alça i obre la finestra

el cant de les sirenes

dolines digitals

episodis de trinxera

sembla que Belette vulgui oblidar
per què va anar a Nova York
m'evita les preguntes
amb accents a qualsevol altre quefer:
si està rentant plats s'entesta a rascar amb l'ungla
l'engrut vell que no marxa ni de tros

un dia em digué que potser escrivim
per no haver de recordar més
però no entenc què vol dir ben bé amb això
jo escric precisament per guardar memòria

la mare me'n va acostumar:
em feia escriure en una llista
tot el que havia de comprar quan anava al mercat,
i a l'escola:
teníem una agenda per apuntar els deures
i si no els dúiem ens posaven falta per descuit
o bé, "copia 100 vegades
no m'adormiré més a classe"

Belette també me'n va acostumar:
algunes tardes avorrides ens passàvem l'estona
descrivint aquells jocs inventats per si algun dia
oblidàvem les regles. Teníem una carpeta plena
de fitxes, guardada a l'armari dels joguets...
i després...
bé, després, em vaig acostumar a transcriure
frase rere frase tot allò que no podia viure

una guerra de sentiments que exorcitzava amb les paraules

dolines digitals

a la intempèrie

al Jules,
Venetia, tot seguint el ritme amb el peu,
m'explica molt de prop com s'ha acomiadat
de la cafetera:

"després de netejar-la he agafat el llapis d'ulls
i li he traçat una sanefa africana tot a l'entorn"

Kadin Oliver punteja amb el saxo
i Venetia s'atura amatent: "pinçades d'aire,
ell sí que fa petons de música, els noteu?"
i abaixa les parpelles.
Charles fa un glop del còctel i em somriu,
abraça Venetia per l'espatlla
i li besa la galta amb els llavis humits

els sons s'apaguen i els pocs que som aplaudim fort

a la cua de l'ovació,
drings de braçalets
i esquellerincs de joies
i picarols d'una veu finíssima
ens fan torçar a la taula del darrere

és Régine de la Tour

"sou aquí!, amb tan poca llum no us havia conegut!
oi com m'ha agradat aquest músic, he de parlar amb ell,
Charles, per què no me n'havies dit mai res d'aquest grup?
podria ser perfecte per a Dioré, que està treballant sobre el jazz!
però per Déu, Belette, no saps com n'estan de preocupats per tu!
Venetia ahir em va dir que sopeu aquí darrerament
i he pensat que t'havia de dir com n'està de frenètic Patrice,
fa tres dies que no sap on pares i ningú no li'n dóna notícia,
Charles, Patrice es disgustarà molt amb tu, t'ha buscat i tu ben fos
ja m'ho ha dit ja, que no li agafes el telèfon ni li obres la porta de l'estudi,
però per Déu, què us passa a tots plegats?"

...mala ànima...

Mlle Vieux em clava les paraules amb la boca seca
des del costat de Régine, dreta com un mastegot

"Per Déu què hi fas aquí? D'on surts?"

Mlle em pren pels cabells i m'estira al carrer
amb tanta força que em fa nina de drap:
atònita, corpresa, blana d'incapacitat
inútil de reacció per part de res ni ningú

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

Belette romanceja per casa
passant pàgines de revistes velles

Tedi no hi és, tenia entrevista
amb una productora

el sol és baix
Belette s'alça per tancar la finestra

a la casa del davant una noia balla nua
li veu tot el cos desplegant-se per l'habitació
il.luminada

sona missatge de mòbil

és Venetia amb notícies fresques

Belette no tanca la finestra ni abaixa la persiana
encén l'ordinador i escriu un mail

arriba Tedi

dolines digitals

episodis de trinxera

seiem davant del televisor apagat
Belette llegeix en veu alta i jo miro
les caragolines seques i el mocador tacat de llavis

m'apunto tot això en la memòria
per convertir el present en records aferrats
i que, en el futur, m'expliquin per què sóc com seré

collíem caragolines del mur
la mare les bullia amb aigua sal i llimona,
salpebrades i amb una mica de bitxo
burxàvem dins la closca amb el palillo
i en trèiem una llengueta de carn ben gustosa

recordo com aleshores volia la boca de Belette
degustava en silenci els seus llavis somrients
i la llengua era un desig que em burxava
per dedins les entranyes insatisfetes

...i em revé una excitació terrible
(un cop de neu a l'estómac)
però la persiana és avall.
A fora és fosc i intueixo, i sé,
que la Lolita té el llum encès de la seva habitació,
sé que va nua i la persiana és amunt,
sé que davant el vidre negre s'hi emmiralla
i explora el seu cos prescindint dels meus ulls de voyeur

observo els llavis sinuosos de Belette
em sento ridícul

dolines digitals

a la intempèrie

al Jules, Kadin Oliver escolta atentament
els primers sons de Naima que blanegen del saxo
com si no fos dels seus llavis que sortissin

com si no fos una melodia prou fermada
Kadin flirteja amb les notes atentament
per cenyir la cintura de l'harmonia i fer palpitar la sala

Charles ha sortit al carrer per parlar pel mòbil

és estrany que Venetia no sigui aquí, ha dit
quan ens han dut l'amanida de taronja.
aquesta és la seva forma d'improvisar, he apuntat,
i hem amanit el sopar amb una fresca conversa
sobre la potent trama que uneix la força creativa
i la improvisació

Venetia ha sopat amb Régine de la Tour,
Daphne les va presentar i Régine compta amb ella
per properes exposicions: Venetia no toca de peus,
diu que pot ser l'ocasió per deixar de servir cafès

Charles m'ha xiuxiuejat la nova guardant-se el mòbil a la butxaca

al Jules Kadin Oliver, Naida Oliver i Spencer Bronx
se cenyeixen amb les mirades còmplices de melodia
com si no fos dels seus instruments que sortissin

com si no fóssim els sons ni ells ni nosaltres
els artífexs d'una nit esplèndida sinó els artefactes
d'una sintonia ancestral i propera