Podria escriure fil per randa
tota l'emoció d'ahir. He fet tres intents,
però em sento ridícul davant dels mots.
O potser és que en la imatge de mi mateix que faig
veig algú a qui no li agrada dissimular
prou.
Sembla que la Lolita intueix que la miren.
Pren el marc de la finestra com a passpertout d'un edifici
que viu completament de portes endins.
S'emprova roba de mil combinacions
i quan no reposa estirada al llit com una maja i l'mp3
fa malabarismes amb el seu cos. De fosc sé
que s'emmiralla.
Em té completament fascinat i em moc
en un perpetu estat d'erecció.
----
Quan el timbre reverbera Tedi
s'afanya a apagar la càmera i
abaixa la persiana de cop.
Belette du un sobre obert, l'allarga a Tedi.
Què és?, Mira-ho, ho he rebut de Mlle Vieux,
aquesta carta i un paquet amb diversos objectes.
Un dia que havia anat a collir caragolines
diu Belette, al mur de Son Asgard
em vaig enfilar a dalt de la paret,
desitjava veure aquelles veus de l'altra banda,
Mlle, Daphne i Aràlia a la glorieta del jardí,
jo aleshores no les coneixia.
Una pedra del mur es va desencaixar
vaig perdre l'equilibri i vaig caure de morros.
Em sagnava el nas, Daphne i Aràlia van avisar Madò Bet
que traginava roba neta prop d'allà, va venir corrents
i em féu entrar a casa seva.
Perquè deixés de plorar Aràlia em donà un acordió
de postals que em va distreure de la sang, el mal
i la vergonya de ser allà. No passa res, recordo que em deien,
però els ulls de Mlle intentaven travessar-me
aferrissadament pel mig.
Seuen davant el televisor apagat mentre
Belette llegeix Cocteau, el Infants,
el cop de neu, i Tedi sent una excitació terrible,
l'acordió de postals, caragolines seques,
i un mocador tacat de carmesí
es fixa en els llavis de Belette i no sent que pronunciï
sinó una invitació al bes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
«Tout s'éteint, flambeaux et musiques de fête...» Per què m'has fet arribar aquest petit bitllet amb la teva cal·ligrafia anglesa de les monges irlandeses de Cork?
No sé si el carmí és sang seca, si l'acordió de postals vol dir alguna cosa, si els caragolins de la paret seca de Son Asgard foren vius fa milions d'anys. Sé que vaig cap al no res. Emperò si deix quatre signes sobre l'arena que esborraran les ones del temps ja em basta per donar-me raons dce viure. Els critalls de roca de la gruta em fereix de resplandors. No m'ofeg. Naveg pel fondals dekl volcà entre geodes d'ametistres i versos inventats per la música de l'aigua.
Publica un comentari a l'entrada