Darrerament Belette em parla
d'una gent que no sé,
del cercle de Mlle Vieux.
Gent que jo hauria de conèixer,
eren assidus de Son Asgard, m'ha repetit avui.
Però jo no puc recordar això de Son Asgard,
refotut! No els veig pas!
com si diguéssim que la membrança hi és
per tal que les imatges hi vocalitzin uns segons
com en un diafragma, abans de desaparèixer?
al seu bell atzar (aquesta expressió és meva).
Si en aquests moments recordo la matança
del porc de Son Asgard, deu ser perquè
el dia que ho vaig vocalitzar també ho vaig escriure
(aquesta expressió també és meva)
o sigui que el record és una conseqüència de l'escriptura
(però aquesta és de Belette)
aleshores, veus com escrivim per recordar?
Però tal com ha anat la conversa posterior
me n'he adonat que Belette té un punt de raó:
si escric no és per recordar,
és per poder-hi veure amb una altra mena d'ulls.
Quan ha marxat he alçat la persiana.
La meva lolita no hi era, i m'he posat a escriure.
Aleshores ho he vist tot més clar.
----
Tedi i Belette han començat a discutir
arrel de Son Asgard. Belette li ha parlat
d'una carta que ha rebut on s'hi diu
una expressió molt polida:
"la gent ha perdut el gust de veure"
de Charles.
Charles Vieux?, pregunta Tedi,
me'l recordaràs tota la vida?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Silueta d'Aràlia que fuig: duu un camiser de seda verda d'hermès i unes ballerines blanques de prada; de biaix sembla Audrey Hepburn a Sabrina, de darrera Grace Kelly a La ventana indiscreta, de davant una figura de Fra Angelico; hi ha un perfum de forta solitud en l'aire de les passes que avancen cap a l'horitzó del mar; no mira enlloc; sembla que té una orientació molt definida, emperò si poguessim contemplar els seus pensaments sabríem que un gran enyor l'amara per dedins i no la deixa viure. Així mateix sap que mai no trobarà la drecera de Son Asgard. He intentat fotografiar-la amb una cambra digital i no es veia res.
Publica un comentari a l'entrada