Diari d'una convalescència

He dormit fins ara. Amb por del fred
i de sortir del llit, he arreplegat les mantes
llençols inclosos
(he hagut de guardar el nòrdic
que no em feia gens de servei,
els nòrdics són freds i si a fora congela
no abriguen gens. He tret els llençols vells de l'armari,
i les mantes velles de llana, això sí que escalfa!)
i he anat al menjador. He obert la persiana,
ha entrat un sol espès sense núvols i com que la lolita
no hi era, m'he adormit ben tapat al sofà.

----

Tedi i Belette seuen ben tapats al sofà.
La tele és apagada. Conversen.
Belette li parla de Régine, tot un personatge
que li escriu unes cartes apassionadíssimes
on sembla que li falti temps i li sobrin paraules.
La va conèixer a Nova York en una desfilada de modes
que va organitzar la mateixa Régine com a comiat.
Era una alta executiva d'Hermès, que desitjava,
segons paraules d'ella, retirar-se. A més,
Régine de la Tour s'acaba de separar, ha renunciat
al rang de comtessa que tenia adquirit gràcies al seu marit,
i per esmolar-ho, manté relacions amb una dona.
És valenta, diu Tedi.
Tedi, diu Belette,
tu creus que podrem canviar mai les nostres vides?