Belette finalment ha trucat a la porta;
m'ha fet aixecar del llit, posar-me
sabatilles i batí, agafar-me el cap
que em rodolava pel terra fred;
l'he obert i ha entrat una ventada.
Era fresca, sí, una ventada fresca
m'he passat tota l'estona que em parlava tremolant.
Encara ataca la febre i Belette sense por d'encomanar-se.
valenta
sempre li he admirat les pometes
que ensenya quan somriu
jo també em rento les dents
i les tinc grogues.
deliro
me'n vaig a dormir.
----
mira, he rebut notícies de Nova York
però no pas de qui m'esperava.
Recordes Mlle Vieux?
Qui?
Mlle Vieux.
No
Deixa'ho córrer ja t'ho explicaré un altre dia
estàs fotut, eh?
puc mirar el correu?
fes fes
direc: belette_b8 @ hotmail.com
pass: aralia
vaja vaja...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Escriure és posar lloves, em digueres mentre envoltaves de visc el garbellet per caçar un parell de paraules volanderes. Ens amagàrem rera un mur de pinassa. Passava el temps i cap mot anava a menjar aquells grans de novetat damunt el llocscomuns aferradissos. Tu em repeties que calia paciència. Que jo sempre volia fer les coses a l'aviada. I allò era un art. Com qui diu un art d'escriure. El sol baixava a les totes i començava bufar un ventitjol gelat. Vaig veure com una paraula començava l'aterratge cap a la llova. Després hi va haver un curtcircuit i es va posar a ploure aigua de clauet.
Publica un comentari a l'entrada