dimarts, de maig 30, 2006

dolines digitals

a la intempèrie

no sé què hi ha a l'altra banda del riu
ni qui són els caps que hi transiten
els blocs de paret disfressats amb plantes i llums
i més edificis al darrere dels edificis
fins a països entre mars i continents altres

retalls de cel i sol d'hivern
aquí les estrelles de nit no existeixen
suposo que tant és perquè
tampoc hi ha temps ni pau
per observar-les bé

gent com núvols de tempesta

pressió al cap de boira forta
(com cada matí en llevar-me:
fes el favor de no voltar en pijama pel pis
dutxa't, l'esmorzar és a punt:
suc de taronja i torrades amb melmelada de fruita
el cafè a la cafeteria, Mlle Vieux no en suporta l'olor)

el benestar que em proporcionen Patrice i Mlle
no em compensa prou: segueixo el joc de mentides
i aparences ben conformades, però continuo sense saber
què es mou a l'altra banda del riu

em pregunto si la noia romanesa de la dent d'or
ho sap
em pregunto si no seria millor deixar d'escriure,
alçar-me del banc,
seure a terra al seu costat
i preguntar-li-ho

d'acord

dilluns, de maig 29, 2006

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

mira, diu Belette, dos mails de Venetia

"levito de felicitat aquests dies a Son Asgard, Belette,
recordes els mots de Violeta: la qüestió és fer-se un món?
doncs visc com si aquest món particular de l'illa
em fes a mi cada minut que passa. Com una ploma,
tinc una visió musicada del tot que plana sobre nosaltres;
sense esforços cal.ligrafiem amb el Recordador d'Aràlia
fins i tot els crits d'eufòria que invoquem llançant-nos
tres metres al mar des del roquissar.
Ahir, ens hauries d'haver vist, vam convertir-nos
en personatges Bartonians: estirats a l'alzinar de l'Embruix
vam prendre orina de dragó".

"A Son Asgard estan preocupats per Aràlia. Tremolen de
pensar en Lechevalier. Madò Bet mou el cap mentre remena
el conill a la cassola i diu: un objecte de luxe, un objecte de luxe.
El Recordador no es creia que Aràlia ens hagués dit: he de marxar,
Jerôme arribarà prest i ha de sopar, el dia que vingué a l'estudi de Charles,
recordes? Foren aquestes les seves paraules, oi?, i fou el to que hi donà
allò que més ens va alarmar. Vam muntar-nos una història lletja,
potser aquí tenen raó i no n'hi ha per a tant. Charles també està confós".

"cada frase és una nova convulsió que atrau i repel.leix els grans basaments de la fertilitat,
ets sents afortunada, Belette? Jo mai hagués pensat que el món ens pogués ser còmplice.
Ara veig com n'és d'hostil i embrollada, Nova York. Em fa basarda el retorn".

Aquesta Venetia és massa enrevessada,
diu Tedi mentre plega roba,
aquesta nit hi ha reunió de veïns
amb el regidor d'urbanisme.

dissabte, de maig 27, 2006

dolines digitals

episodis de trinxera

nits de vetlla closcant somnis rígids

avui, tot jo despellat com un conill,
les vísceres, els muscles, els ossos
units es deixataven per l'entramat
de venes vermelles i fosques
caminava pel passadís i deixava petjades
de sang gelatinosa damunt el terra fred

m'he llevat amb vòmit
no volia entrar al bany per por del mirall
i he perbocat al passadís
he deixat petjades gelatinoses fins la meva habitació

i tot jo un altre cop despellat i roig al meu cau indòmit
amb visió completa i anatòmica de mi mateix
perseguit per les pors idèntiques de quan l'àvia Xima havia de fer cassola

la sang sempre m'ha fet fàstic
els còdols de platja són sòlids


mantinc els ulls oberts com pedres impertèrrites



divendres, de maig 26, 2006

dolines digitals

a la intempèrie

me la miro mentre escric
i espero Venetia aquí al banc del Hudson.
no somriu
sense el somriure ningú no li veu la dent d'or

Venetia té un do, ho escric literalment
com ho penso, indescriptible:

té la capacitat de posar el mateix nivell d'entusiasme
quan escolta John Coltrane i et parla
del seu Round about Midnight
o quan escolta la GH Jazz 3 i et parla
de la propera actuació que faran al Jules:
els seus mots equiparen les desigualtats a partir dels contrastos
i ho embelleix tot amb focus net, cada angle i línia d'ombra particular.

"La sinuositat de Daphne és felina de contenció", va dir-me Venetia
el primer dia. "Centra l'esguard quan els ulls li prenen la incisió de diamant
i amb un vestit de Centinaro té resplandor de brúixola solar".
"En canvi Violeta és extensió camaleònica. La seva observació descentrada
abraça radis llunyans que pigmenten eclipsis,
viu oculta com alimara d'ombres
només quan somriu ensenya una dent d'or".

havent-me dit això vaig sentir massa curiositat
per la desconeguda del Hudson

arriba Venetia, anirem al Jules
la GH Jazz 3 no és res de l'altre món
però m'encanta com amaneixen
el col.lapse efervescent d'aquesta ciutat
amb les pauses melòdiques d'un assaig


dissabte, de maig 20, 2006

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

Venetia em va prometre una perla.
Vet aquí.

no t'he explicat, oi, que a Nova York

els vam conèixer, aquests músics de jazz?

Tedi fa que no mentre unta una torrada
i es mira el cd de damunt la taula.

les tardes que jo em podia escapar
de Patrice i Mlle Vieux,

anàvem amb Venetia al Jules,
ella coneixia el barman,
(que ens obria a les cinc de la tarda),
l'ajudàvem a preparar el local
escombres, cadires, espelmes, llimones
espremudes per als còctels
(i arribava la GH Jazz 3
que es predisposava per a l'actuació nocturna)

un solo de piano,
l'ariette oubliee de Verlaine versió Debussy,
el saxo es servia el cubalibre rere la barra
i la veu feia escales al tamboret
(jo a les 8 havia de ser

a l'apartament de Daphne).


Belette, en pijama, s'ha acomiadat de Charles
amb un gràcies ensomniat
i dos petons
una abraçada amb Venetia:
"vet aquí la perla: la primera gravació desestimada

de la banda: el productor no la va voler per massa complexa,
regal de la veu", ha dit tot donant el cd a Belette,
"quan tornem de Son Asgard passarem per aquí".

Venetia sempre compleix les promeses.

divendres, de maig 19, 2006

dolines digitals

episodis de trinxera

la paraula pesa
però no sé quin és el seu pes específic

potser guarda relació amb l'obsidiana
mineraloide que no és mineral
amb bombolles de gas atrapades quan
el flux de lava es refredà,
els silencis o els altres sentits

ara s'usa com a ornament,
però en el paleolític
se'n feien fulles esmolades
talls incisius per a la carn caçada
o per caçar enteniments

la paraula pesa més
en l'absència que en l'abundància

em poso a llegir el Pes de la palla

dijous, de maig 18, 2006

dolines digitals

a la intempèrie

vaig conèixer el racó del Hudson
(el banc escapçat de fusta, el sol de la tarda
el gronxador solitari i mal pensat
el corrent de la vorera, uns metres lluny,
d'un traginar horari d'escola)
gràcies a les indicacions de Venetia
"el Jules és un bon lloc per escoltar jazz"

són les 11.am
estic a la cafeteria de la planta baixa
davant un cafè amb llet deliciós,
a l'àtic de l'edifici, Patrice deu barrinar
com fer que Charles l'obeeixi, i deu discutir
i entossudir-se amb l'art com sempre

tinc ganes de veure Charles
quant de temps? és difícil d'escriure

Venetia se m'acosta, retira la tassa
de cafè escurada i passa el drap humit
per cèrcol de la taula: anirem al Jules, avui?
Si puc escapar-me, sí. Quedem al banc
a les cinc de la tarda.




dimecres, de maig 17, 2006

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

me'n sap de greu, diu Belette
però Tedi ha callat decidit.

Venetia envià un mail a Belette
"passem a veure't"
visita imprevista a casa en Tedi
on Belette s'allotja,
un parell de nits Tedi dormirà al sofà.

Venetia té ganes de conèixer
el Recordador d'Aràlia, de tant com
Charles n'hi ha parlat, i Son Asgard
"l'angle d'un mite com les Bermudes,
o l'Avalon dels ametllers...", diu.

Venetia recitarà els seus poemes
en el silenci de la Biblioteca o a la Torre Verda
amb Charles, potser, com a únic oïdor,
perfecte zelós de la intimitat poètica
que li dictarà els propers esbossos...

Charles i Belette no han coincidit d'ulls
en cap hora, els dos atents a Venetia,
norai per al silenci:
Charles no ha dut noves d'Aràlia ni de ningú.

me'n sap, de greu

divendres, de maig 12, 2006

dolines digitals

episodis de trinxera

escriu tot elque pensis. Tot.
m'urgeix, m'ha dit Belette.

què pot ser tan urgent?
si la urgència té símptomes de malaltia
escriure pot ser una gran febrada contraproduent,
què escric que resolgui amb peremptorietat
aquesta defallença que no em deixa respirar
i que més aviat m'envia de pet al llit?

puc de veres sentir-me capaç de crear
quan precisament em sento a punt per a l'escorxador de somnis?
quan no sóc sinó un porc toixó incapaç de fer una passa
embotit d'analgèsics impronunciables?

potser els records... que ja estan creats.

dimecres, de maig 10, 2006

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

m'ennuego

Tedi li dóna copets a l'esquena
ja està, (la veu se li arruga a la gola
quan pronuncia, i continua i s'aclareix:)
Mentre Patrice era a l'àtic amb Charles,
jo prenia notes per una altra novel.la
o llegia per trobar l'àncora d'un fil narratiu.
Venetia em va servir el cafè amb llet
m'assenyalà el llibre i digué
d'aquests, no en pots fer mai cas,
(jo fullejava a les mans la Bíblia
de H. Bloom acabat de comprar a
Shakespeare & Co del 716 de Broadway) i
a qui esperes, the man in black?

Al cap d'una estona va baixar Patrice
emmurriat perquè Charles havia fet un esbós
malcarat que no el durà enlloc si continua així
(Venetia em retirava la tassa buida
vol prendre alguna cosa el senyor?
digué tot llepissant la taula amb un drap groc
i el seu somriure estràbic)
Anem!
(i el seu ganyot puntual que m'indicava
d'aquest, no en facis cas tampoc!)

Tedi escolta Belette des de l'ordinador
(mentre arxiva en deu carpetes els fragments
de pel.lícula editats aquests darrers dies).
Se l'escolta només se l'escolta
(mentre ella té el Cànon a les mans
i va de paret a paret endreçant,
amuntegant, capgirant l'ordre)
tens el prestatge ben escanyat, si poso aquestes pel.lícules a l'altra banda i aquests llibres a la lleixa de sota sobrarà espai i jo podré tenir aquests quatre volums en aquest racó d'aquí
(fi de contracte de lloguer:
s'instal.la a casa en Tedi
abans no trobi res
abans del proper canvi)
és difícil sintetitzar, eh?

Tedi rebufa



dimarts, de maig 09, 2006

dolines digitals

a la intempèrie

la qüestió és fer-se un món

aquesta frase m'ha quedat incrustada
com la seva dent d'or. Només en té una.
l'altra la hi varen robar uns brètols nocturns
que ni tan sols devien ser buscats per la policia
la nit de cap d'any.

ella havia sortit del seu món:
una assistent social l'havia convidat a un sopar,
i just quan tornava a buscar el metro la van agredir.
em va dir que ho varen gravar tot amb mòbil

ara me la miro mentre escric
i intento pensar en el seu món
perquè no puc arribar a imaginar-me el meu

es passa matí i tarda asseguda a la cantonada
invisible als ulls d'aquells que no pretenen la mofa de ningú
i diana acolorida de la misericòrdia dels porucs

hi ha molta gent poruga, aquí a Nova York
tenen por de tot: de mirar-se als ulls,
de caminar més lentament rere els altres
de ser generós,
de passar-se massa estona asseguts en un banc a la vora del Hudson
(un policia m'ha vingut a preguntar si va tot bé
que esperes algú?
no, i'm watching
watching? what?
i'm look at the river
sure?
i'm sure, thanks)

a ella els polis ja no li pregunten res
saben que viu controlada per la màfia romanesa

dissabte, de maig 06, 2006

Dolines digitals

Dolina:
Formació kàrstica que es produeix pel col·lapse del sostre d'una caverna,
generalment es presenta com un pou ample de fons més o menys pla.

----

Tedi i Belette han tornat
xorrencats a casa i la sensació
d'haver contemplat massa

Tedi vol treure l'ull del microscopi
de tant de mareig d'aproximacions

Belette sap que perfilar l'esdevenir
és art de la coherència

s'ho saben i no s'ho diuen