M'he passat tot el dia llegint
El Pes de la Palla.
Les paraules m'emboteixen el cervell
amb tota la seva càrrega.
no puc articular cap so de pensament
ni un.
Me'n vaig a dormir.
-----
Sona el telèfon.
Tedi interromp la lectura.
Sí? Bé, avui amb poca febre.
No, encara no he escrit res.
A què ve tanta impaciència?
Bé, d'acord, ja ho faré!
Tedi penja el telèfon.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Has de cercar la veu humana inexistent. No és fàcil fer de veu. Tu encara brames i barrameges, escaines i lladres, rugeixes i xiscles, etc. com l'ADN que et governa en el fons fondal de la primitiva casa de la vida. Només la pràctica vocal ajudada per una deixuplina diària podrà fer que alguna vegada els sons de les notes que treguis de les parauales tingui la sonoritat d'una veu, d'un inici de veu, d'un assaig de veu, d'una mímesi de veu, d'un alè veual.
Cal fer feina nit i dia. No t'aturis de pensar: és el camí reial de la veu. T'ho dic jo que no m'atur de provar-ho sense gaires resultats.
Endavant els pentagrames!!!
Publica un comentari a l'entrada