Mlle Vieux recorda com si fos ara
l'endemà del dia de la platja.
L'endemà del dia que, ajaguts l'un al costat de l'altre,
Patrice li va tocar el genoll. Les pessigolles d'aquell dia
s'allargaren per les seves cames joves fins que fou de nit.
La nit (abans de l'endemà) Mlle Vieux i Patrice van dormir junts.
Mlle Vieux no va voler treure's la camisa. Tant sols es resseguiren
tots dos, amb rialletes nervioses i fogots clandestins.
Abans que sortís el sol Patrice va córrer a la seva habitació.
L'endemà va arribar Aràlia,
(petons de Charles, petons de Patrice, petons de Mlle Vieux, petons de madò Bet, petons del menestral de la casa veïna)
i els petons es confongueren.
Tedi i Belette comencen a desxifrar
històries no tan velles.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
ESTIC FART DELS FUNCIONARIS DEL VERB
Mlle. Vieux se sent un poc marejada. L'home de l'esmòking ha tret un cromo amb un paisatge d'Edward Hopper i ha contat la història de la solitud d'una dona en una habitació d'hotel d'una ciutat desconeguda. Mlle. Vieux se sentia morir emperò escoltava atentament aquell llarg soliloqui com si fos la darrera cosa que hi havia en el món. L'home de l'esmòking té una veu ronca i fonda que a moments fa por. La complexitat de les hores solitàries d'aquella dona de l'hotel amb les maletes tancades, nua, asseguda al damunt del llit, amb la finestra oberta l'ha posada molt nerviosa. No volia pensar en el suïcidi. Ni en la immolació. Quan l'home de l'esmòking s'ha aturat Mlle. Vieux li ha dit que estava conforme amb la contarella però que no la repetís pus mai més, li venien basques i es veia mig acubada.
ESTIC FART DELS FUNCIONARIS DEL VERB
Mlle. Vieux se sent un poc marejada. L'home de l'esmòking ha tret un cromo amb un paisatge d'Edward Hopper i ha contat la història de la solitud d'una dona en una habitació d'hotel d'una ciutat desconeguda. Mlle. Vieux se sentia morir emperò escoltava atentament aquell llarg soliloqui com si fos la darrera cosa que hi havia en el món. L'home de l'esmòking té una veu ronca i fonda que a moments fa por. La complexitat de les hores solitàries d'aquella dona de l'hotel amb les maletes tancades, nua, asseguda al damunt del llit, amb la finestra oberta l'ha posada molt nerviosa. No volia pensar en el suïcidi. Ni en la immolació. Quan l'home de l'esmòking s'ha aturat Mlle. Vieux li ha dit que estava conforme amb la contarella però que no la repetís pus mai més, li venien basques i es veia mig acubada.
Hi, as you can see this is my first post here.
Hope to get some help from you if I will have some quesitons.
Thanks and good luck everyone! ;)
Publica un comentari a l'entrada