Tan sols un cromo de cara: el de la noia de la umbrel.la.
Mlle Vieux explica a l'home de l'esmòquing una història que ell coneix.
El remet a Son Asgard.
Als encontres pretesament fortuïts en les interseccions dels passadissos.
A l'encreuament de ninetes quan coincidien a girar pàgina, asseguts cara a cara prop de la làmpada de La Roqueta, al racó més fosc de la biblioteca.
Al tacte elèctric de dos dits, just quan es passaven els cromos.
Va ser un daltabaix el dia que Charles va dur Patrice a Son Asgard:
els contes del joc de picar es van magnetitzar,
van ser inspirats d'aquell plaer que precedeix l'orgasme.
No hauries d'haver entrat mai a la torre verda, diu Mlle.
La història de sempre.
I l'home de l'esmòquing no li pot sostenir la mirada.
Tedi i Belette s'enfumen de l'espessor botornosa
que encadena els mots als canals dels narius,
a la gola se'ls concentren els pensaments més sublims.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Mlle. Vieux es refugia dins la sensació de l'irreversible, de l'irrenovable, del fatus sense sortida. Li passa alguns cops. És com si un vel de reixeta de colomer la tancàs per tots els costats, l'embolcallàs com una apnea, la fes sentir estreta i li entrassin unes ganes boges d'anar al rebost de madò Bet, al lloc on estotja les andròmines de netejar. Allà cercaria, amb les mans tremoloses entre pòlvores i llixius, fins que trobàs
l'ampolla de salfumant.
Publica un comentari a l'entrada