Mlle Vieux, com una obsessa remena amb una mà
tota la pila de cromos escampats. Els rebrega sens cura
per trobar-ne un de concret.
Engrapa de cop La sargantain de Casas i l'engalta als ulls de Patrice.
No, sisplau, cantussola encorbit l'home.
Però la vella, dreta, li endolla la pistola al maxilar,
i li agraeix que miri el cromo.

Mlle Vieux sap quin efecte li produeix la sargantana. El xucla. Se l'empassa.
Li provoca una erecció descomunal sigui quin sigui
el trànsit en què es trobi Patrice.
La vella l'obliga a descordar-se. Amb el cromo en una mà i la pistola en l'altra, l'obliga a replegar-li les faldilles i els enagos amunt, i les bragues avall. L'erecció de Patrice minva en veure tantes arrugues arregussades.

Mlle Vieux, amb el vestit arromangat sota les aixelles li diu que s'estiri.
I cama ací cama allà, s'enfila damunt d'ell, busca la verga amb el cony xop
i quan s'injecta deixa anar els faldons i escampa un ahh que fa estremir Patrice, sota seu.

Quan Patrice tanca els ulls
sent la pressió del canó
de l'arma al ventre.
La pistola
se li enfonsa
a la panxa,
al ritme
del galop.
A cada salt una glopada li'n puja al coll. Patrice
ha de tancar
els ulls,
perquè la vella,
en el seu
èxtasi
ha deixat
el cromo
a terra,
i a ell, el color groc, groc de pus concentrat, se l'endú
tan sols
si clou
els
ulls.


A Tedi se li fa difícil,
molt difícil,
entendre
Belette.