divendres, de gener 27, 2006

Diari d'una convalescència

Internet té tot el que puc desitjar.

A las ocho y cuarto de la noche las dos hermanas salieron del polideportivo de s'Arenal y se dirigieron a su casa, caminando. Enfilaron la calle Dragonera, como habían hecho tantas veces, y de repente un varón con coleta se cruzó en su camino. Sin darles tiempo a reaccionar agredió a la menor, que cayó al suelo, y rápidamente se lanzó sobre la mayor. La arrojó con furia al suelo, se colocó sobre ella y le bajó los pantalones. La hermana pequeña comenzó a gritar y se echó sobre el violador, para que dejara a la víctima.

el cinema, la literatura
fets i sensacions i imatges de realitats i còpies d'imitacions i intents de crear que són creacions
pures i dures: l'insòlit no és el color sinó el contrast.
Avui m'he trobat un escorpí a la pica del lavabo. Era negre i petit.
No m'imagino la feina que haurà tingut per arribar on ha arribat
a través d'un conducte irreconciliable.
Evidentment ja era mort quan l'he trobat,
no hagués pogut escapar mai d'aquella pica.
l'extraordinari no és sortir de l'ordinari sinó la seva excitació

internet m'excita

-----

Tu creus que pica?, pregunta Belette agafant l'escorpí d'un platet de cafè.
No ho sé.
Recordo un dia,
recordes Charles? de Son Asgard?
No, diu Tedi.
Sí, Charles Vieux, el pintor amb qui vaig estar a Nova York...
Charles Vieux de Nova York és el Charles de Son Asgard?,
Tedi estupefacte, sí que és petit el món!,
Un dia que érem amb Charles a les roques de Son Asgard
en vam trobar un. Charles el va matar d'un cop d'espardenya.
Em penso que madò Bet ens va dir que no,
que aquests negres i petits no piquen, però no sé, fa molt temps d'això.
I madò ja no hi és per preguntar-li, diu Tedi agafant l'escorpí per la cua.
Més val que el llencis, no em fa gens de gràcia pensar que n'hi poden haver més.