Quan Patrice desperta
se li lleva el dolor del cos i se li'n puja al cap
en imatges d'un record monstruós.

El sol que despunta ja pica, i ha de tancar els ulls per veure-hi clar.
Fent palmera amb els dits enfoca
la figura d'esquena d'una dona que mira a llevant.
El vestit de seda, pulcre, i la jaqueta negra amb brocat d'argent, i el capell,
semblen no fer-li nosa en les altes temperatures matinals, al contrari,
formen en l'esquena lírica de la dona, un paisatge adaptat i conforme.
La dona gira el rostre i somriu.
Patrice, glaçat, murmura un dubte: Daphne?

Tedi i Belette són al canó de llum.
Els encega i avancen a les palpentes
fins notar el contacte càlid del dia a la pell.

Tedi i Belette alcen un poc les parpelles i lluquen entre les pestanyes
un paisatge àrid, d'aquells que socarrimen,
els entra a les ninetes a cremadent.
Els colors oxidats taquen la imatge d'una figura de dona que mira a llevant.
Belette es fica la mà a la butxaca i en treu l'hematites.
Fent-se ombra tota ella, amb la pedra a la mà s'hi emmiralla
fins que els ulls s'acostumen a la seva llum.
Belette no veu com la dona gira el rostre i somriu.
Tedi crida, amb ardor, una alegria: Monange!