Belette ho torna a intentar: Aràlia és com...
una estalactita enorme els barra el pas.
La punta arriba gairebé a la paret superior de la gruta
i els passos laterals que hi ha són massa estrets.
Com que és una estalactita falsa, que no s'ha format
per acumulació de paciència, sinó per vés a saber què,
i a més, és roca volcànica i porosa,
Tedi i Belette es posen a escapçar trossos amb els dits
per fer un pas més ample.
...és com aquesta pedra, sòlida i sense pes, diu finalment.
Però, pregunta Tedi, aquesta pedra està quieta,
i quan la toques no s'escapa.
Cert, però si Aràlia és tota aquesta roca...
agafa un cairell que se li esbocina a la mà
...no s'escapa però es fragmenta i no podem tenir-la tota.
Tedi fa una ganyota.
Sap que Belette et faria passar llebre per mico
i te l'arribaries a creure.
Amb els dits vermells retiren les últimes parts i descobreixen
en escorç a la banda esquerra
la boca il.luminada d'un passadís no gaire estret.
La llum del dia!, salta Tedi amb tot el seu pes,
alleugerit i cansat de la gruta.
Mlle Vieux ja passa pel cinquè orgasme.
L'home de l'esmòquing no sap pas on para la seva verga,
sota el cony encara humit de la vella que li busca insaciable l'os púbic.
Un dolor que l'envaeix tot li fa perdre els sentits.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Aràlia duu una túnica tota prisada de tafetà de seda amb mànigues curtes amb forma de pistils i un cinyell de cotó estampat amb ramatges d'or. Tot signat Fortuny. Tot regalat per Daphne. Van plegades, Daphne dis un vestit de seda, jaqueta negra amb brocart d'argent i un capell Borsalino,tot d'Hokusai, al Metropolitan on Joan Ponç i Victòria dels Àngels cantaran temes maçònics de Mozart. La nit de Nova York és gelada com els cors que no estimen.
Publica un comentari a l'entrada