Fa fred, a Nova York.
T'has quedat endormiscat, Diu Daphne,
i he vingut a resguardar-me aquí, Quan Patrice s'acosta
al mirador on ella fulleja un volum de la Pearl S. Buck.

Les albes des del Belvedere Castel són esplèndides.
Avui, però, no n'han gaudit. La boira ha estat intensa
i Patrice, arremolinat amb la manta al costat de Daphne,
com ja sabem, s'ha adormit.

El que no sabem és què ha fet Daphne mentre ell dormia.
Tu creus que he dormit?, pregunta Patrice,
he reviscut uns records violents,
d'aquells tan sincers que només penses a treure-te'ls de sobre.
Encara suo.
Daphne l'acaricia per calmar-lo.
La felicitat que traspua el rostre de la dona l'agombola.

Però a Daphne, Patrice no li importa un rave.
Sap que aquest home vestit sempre amb un trajo negre avorridíssim
té una firma importantíssima, i, per sobre de tot, sap que aquest home
és amic de Charles. I sap que Charles, és amic (molt amic!) d'Aràlia.
I sap que Aràlia, no té preu.