Tedi i Belette no poden riure.
L'èxtasi els paralitza els membres
i sols senten els batecs d'uns polsos
acompassats.
El foc els xucla en un magma d'iris densos
on poden destriar amb les puntes
d'uns dits que no existeixen
els diversos colors, substancials
de gelatina mocosa, elèctrica.
Tedi creu que s'ofega.
Belette pentina els arcs que solen voltar el cel.
Respiren en la llum refractària del sol
que batega l'amni en la terra.
Mlle Vieux no vol respondre la pregunta.
No vol recordar.
No pot oblidar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Nex time tomorrow / Where will be?
Mlle. Vieux no coneix la nostàlgia. Cal guardar l'essencial segons la lliçó de Bresson. Mlle. Vieux, tota negra damunt el fons emblanquinat de la paret de la seva cambra es mira la ferida del dit. Es va fer un escarràs amb una llenqueta de la taula on jugava amb l'home de l'esmòking a cromos de picar. Com poc ser tan intens el dolor del dit i tan escàs el pler de viure? Mlle. Vieux té el dit infectat i li supura. El s'embena. No podrà brodar el quadre de Watteau que representa l'embarcament cap a Citera que li agradava tant a Aràlia.
Publica un comentari a l'entrada