Tedi i Belette no es posen d'acord.
Tedi diu que no, i que no hi tornarà mai més, allà d'on han vingut.
Era el pur infern: confús i enredat, sufocant, dens, intoxicant.
Sense sentit, va acabar dient amb una impaciència insòlita en ell.

Belette estava descargolada de satisfacció.
És clar, que ha vist Aràlia!, però quan intenta
objectivar a Tedi què és ben bé el que ha vist, no pot.
Hi ha una mena d'indefinició en l'Aràlia que ha vist,
però era Aràlia, oi tant que sí!
Però com ho pots saber, doncs?, pregunta en Tedi irritat.
Belette no contesta.

Ho sap perquè s'han reconegut mútuament.



Mlle Vieux pren la pistola que seu a terra al costat de Patrice.
L'apunta directament al sexe i El relat no em satisfà, li diu i esclata
en una rialla esplèndida, que ensenya les dents blanques,
els ulls també li ploren de riure.
No deixa d'apuntar-lo.