Diari d'una convalescència

Aquest matí, com que m'avorria
sobiranament he buscat el tiralínies
que fa anys vaig guardar en un armari.

M'he passat les hores regirant trastos
que no recordava que tenia i m'ha plagut
d'aquella manera que fa ridícul de dir
descobrir tants residus de nostàlgia.

M'ho vaig voler endur tot, quan vaig marxar del poble.
En una capsa de sabates hi he trobat caragolines del mur
de Son Asgard, conquilles i còdols rodats de la platja,
en una ampolleta sorra blanca.
I la turquesa!

-----

Al vespre quan ha arribat Belette
Tedi l'ha rebut amb el puny tancat.
Ah que no saps què he trobat?

Ja t'ho deia jo, que la tenies tu, diu Belette abaixant la persiana.
No me'n recordava gens, fa Tedi. No n'hi cap com aquesta,
la que em vas portar l'altre dia no m'agrada.
No té tants contrastos, cert, però l'estàs mitificant, diu Belette
observant la turquesa al palmell de la mà. És preciosa.

Sí, recordes el dia que la vas trobar?
Jugàvem a les relacions, diu Tedi.
I a partir d'aquell dia ja no hi vam jugar més.
Vam canviar de joc.

Ostres sí, el joc de les relacions, fa Belette, com era? Traçàvem una figura
geomètrica i a partir del dibuix buscàvem els punts d'intersecció
de l'espai on érem. I allí... era així?
Sí, diu Tedi, i a cada intersecció hi havíem de trobar alguna cosa
especial: una marca a la paret, un tovalló damunt la taula,
un paquet de cigarros a un calaix de papers, una turquesa a dins la peixera,
i amb tot això muntar una història.
És ben bé, fa Belette, a tu t'agradava el dibuix lineal i a mi explicar contes,
ja ens ho teníem ben arreglat, ja.
És curiós, diu Tedi.
Saps que he trobat la turquesa buscant el tiralínies?
Belette s'asseu al sofa, Potser és hora de canviar de joc, diu.