La Torre verda es va mantenir inalterable
tots els decennis abans de la violació de Patrice.
Allà, a la Torre de Son Asgard, Aràlia hi tenia l'habitació,
i era on més temps passaven jugant a cromos de picar.
Únicament la torre va viure sense trasbals
el pas que Aràlia va fer, de nena a dona.

Uns van embogir d'èxtasi, altres de gelosia.
Charles, per exemple, l'èxtasi el va sollevar
i començà a esquitxar de pintura teles i parets
fins que va rebre contractes de galeristes de Nova York.
Mlle Vieux desitjava viure a través dels ulls d'Aràlia.
Li volia capturar la mirada, i amb la mirada, tota la resta.
Patrice. Patrice va entrar a la Torre verda,
amb l'excusa d'una partida de cromos,
tot i saber que a aquella hora, Aràlia sempre dormia.

Mlle Vieux seguia Patrice cap a la torre.
Enfilà les escales: volia entrapar-los en plena malifeta,
i fer caure de vergonya Aràlia,
qui li deia i repetia que entre ella i ell, res.

Intuïa molta brusquedat a través d'un pany sense clau.
De sobte es va trobar amb la porta oberta,
Aràlia, estupefacta de veure-la, l'empenyia per passar
escales avall, embolicada nua amb un llençol blanc.

Aquell vespre Aràlia va fer la maleta.
Madò Bet se n'estranyà moltíssim.
Ningú no va entendre res.


010111001010
010101010101
010101010