Mlle Vieux veu, amb desgràcia, l'únic cromo girat.
També és d'Edward Hopper. Maleïda realitat.
Una dona en l'habitació sòbria d'un lloc que no és casa seva,
s'acaba de llevar.
Però fa hores que no dorm, no,
s'ha passat la nit donant voltes a l'assumpte.
Quan la claror despunta pren la decisió. No té res
a perdre.
S'aixeca i encén un cigar.
Tinc la força suficient, es diu en veu alta,
per afrontar aquest contratemps.
Dreta, es troba en el moment definitiu: Sap que aquest pas
li determinarà la vida, i
tot i no estar-ne convençuda, se sent resoluda a fer-ho.
Deixa les sabates negres de banda i, descalça,
se'n va a trobar Aràlia.
Tedi i Belette contemplen
amb ulls nous
totes les imatges escrites.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
L'home de l'esmòking no està d'acord amb la història de la dona de l'hotel d'Edward Hooper. La troba rància, massa coneguda,lloccomunera, tòpica. Mlle. Vieux, que estava alabada amb la seva invenció, se sent ferida emperò accepta les regles del joc. L'home de l'esmòking diu que aquella dona de la cambra de l'hotel no és una dona, sinó un transexual que nom Lídia. I aquí comença a teixir un fotimer de desgràcies d'aquella criatura des del seu naixament. Fou abandonat per la seva mare drogata, el dugueren a una inclusa, fou violat per un capellà, el donaren en adopció a una família que l'explotava, s'escapà, el tancaren en un correccional, el tornaren a violar els companys i gràcies a una assistenta social, Joana G., va aconseguir treure el cap i poder fer-se una dona. Ara el seu amant l'ha abandonada. Mlle. Vieux està d'acord mentre es xucla el dit petit.
Publica un comentari a l'entrada