dijous, de gener 26, 2006

Diari d'una convalescència

És veritat.
Les dues veïnes noves han deixat el pati ple de caixes. El senyor Mustatxo no deu estar gaire content. El seu sentit de l'ordre i la pulcritud ens manté impecable aquest espai comunitari. Abans que els veïns ens poséssim d'acord per contractar un servei d'ordre el pati estava fet una merda. Avui no fa gaire sol. I la febre es manté baixa.

He vist La soga de Hitchcok.
un exemple bestial de tècnica.
He apuntat aquesta frase que diu Brandon:
La pasión de matar puede satisfacerte tanto como la pasión de crear... Estamos vivos, real y maravillosamente vivos.

Dono voltes a l'habitació, crec que és la febre que puja.
Tinc necessitat de tancar la persiana. Sí?
Avui no fa gaire sol.
La persiana de les veïnes també és tancada.

-----

Dargelos com un perill?
Jo no l'hi veig pas, ostres no, al contrari
El cop de Dargelos és un desencadenant
només ens desencadenen les passions
no sabem reaccionar davant de res que no ens importi.

Tedi i Belette seuen davant el televisor apagat.
Silenci. Belette pensa en el que acaba de dir.
Tedi reprèn la lectura en veu alta:
"Una bola le golpea en mitad del pecho. Un golpe oscuro. Un puñetazo marmóreo. Un puñetazo de estátua. Su cabeza se vacía. Adivina a Dargelos en una especie de estrado, con su brazo que ha vuelto a bajar, estúpido, en una il.luminación sobrenatural".

1 comentari:

Anònim ha dit...

"Cent ossos i nou orificis", això va dir Tedi mentre mirava Belette que encenia el televisor.
Belette es va posar a plorar amb un atac de malenconia sobtada.
"Veires a Aràlia i Daphne a Nova York?", li demana Tedi a Belette.
Belette no li contesta i paga el televisor.