In articulo mortis

vaig marxar de Nova York
sense dir res a ningú
(bé, això és fals)

amb l'amiga del Hudson vam vetllar tota la nit
pensaments que algú obtús podria titllar de lèsbics
si intentés entendre'ls amb paraules comunes

el llenguatge que utilitzàvem no tenia gènere
i ens compreníem potser amb un sol gest
o una sola lletra

(una dona s'aturà davant nostre sense veure'ns

a primera hora del matí. Duia un nen a l'escola,

ell marranejava amb un caramel embolicat

ella no deixava que se'l mengés i li cridava:

te lo he comprado con la condición que te lo comas después!

el nen entossudit i esgaripant de ràbia es tirà a terra

i la dona, agafant-lo pel braç, l'arrossegà un bon tram

de vorera abans de girar la cantonada)

les dues havíem après des del silenci
i aquesta unió la sentíem indestructible
ella i jo i res més no ens feia falta
ni explorar Manhattan
ni Central Park
ni el MoMA
ni Broadway
ni Queens
ni el Bronx

li vaig escriure la meva adreça al palmell de la mà
i ella em digué: "el món no s'acaba,
sempre engendra i sagna en fer-ho"


tenia el bitllet d'avió a l'apartament de Daphne.
necessitava una hora que no hi pogués haver ningú, ni Mlle Vieux,
o sigui a les 12 del migdia, l'estona del suís a la cafeteria.
Hi havia Daphne que acabava d'arribar d'Europa.
Li vaig explicar les meves contrarietats darreres
i amollà amb una carícia: tu no ets d'aquest món funest...
estava trista, no perquè jo marxava
sinó perquè ella havia hagut de tornar: m'hagués quedat a Son Asgard.

(ens acomiadàrem amb un fins ara a cada galta
i just abans de tancar la porta em va dir:
guardo aquí coses teves del passat,
el dia que les rebis, és que alguna cosa estarà a punt de canviar)

em vaig endur el misteri a casa

In articulo mortis

tot era massa difícil

Régine intentant convèncer-me de tornar amb Patrice
Patrice fent-me l'ullet de lluny amb promeses absurdes
Mlle Vieux necessitada de tot i massa apel.lava a la caritat
l'absència de Daphne...

Charles amb ganes de fer-me
i jo amb ganes que em fes

vaig anar a trobar l'amiga del Hudson
només amb els ulls va dir-me:
el que et faci més bo

em vaig quedar amb ella tota una nit
sí, a la intempèrie

In articulo mortis

només Charles sabia

que jo podia ser al Hudson

va venir i vam marxar plegats

al seu apartament

els tres dies següents
van ser pintorescos: el matí em pintava amb efervescència
a l'hora de dinar anàvem a passejar per Central Park
i ens revolcàvem dialècticament sobre la llibertat i la felicitat
com si intentessim fendir sentits massa compactats per descontractar-los
a la tarda tornàvem a l'estudi i continuàvem les postures de la parla
ell damunt el llenç i jo fent-les giravoltar en l'espai lluminós de l'àtic,
al vespre anàvem a Jules, un local on sopàvem i escoltàvem jazz.

varen ser tres dies intensos

fins que arribà Régine
amb la seva orfebreria convencional

In articulo mortis

varen passar coses, després

jo ja no tenia febre, però Patrice em mantenia
sota una excusa ferotge: estàs pàl.lida,
massa feble per aquesta ciutat, has de reposar.
Daphne havia anat a París i a Son Asgard amb Julie Dogson i Aràlia,
i jo sols comptava amb Mlle Vieux que intentava
correspondre'm diligentment i amb fals afecte

Charles em va venir a buscar una tarda,
al cap de tardes d'esperar-me al riu

Patrice va amollar l'excusa ferotge: està pàl.lida
Charles es va enfurismar com un salvatge
i jo escoltava rere la porta

Patrice digué: Belette no és cap musa
és la nostra convidada i n'hem de tenir cura

Charles entrà a l'habitació d'una revolada
em prengué l'alè proper i digué: què vols fer?

em vaig escapar al Hudson

In articulo mortis

vaig estar tres dies delirant de febre al llit

les poques expectatives que m'havia pogut
crear de Nova York s'esfumaven com la repetició
de la faramalla que m'enfilava
cada nit els mateixos somnis

entrava Patrice a l'habitació i em deia:
des que has vist Charles que estàs trencada
això s'ha d'acabar

o alguna cosa semblant

In articulo mortis

Patrice em va agafar per banda
avui vindràs amb mi

la cara que jo devia posar el va fer canviar
immediatament d'expressió:
t'he parlat de Dioré?, és un il.lustrador molt bo
que hauries de conèixer. Anirem a Central Park.

Aquell dia Charles em devia esperar tota la tarda
mort de desig i jo
morta de desídia
somreia de falsedat a aquella Régine que ens acompanyava
deia que sí a les proposicions aristocràtiques del dibuixant
mentre passejàvem entre The Gates, l'obra de Christo instal.lada
a Central Park Patrice em duia de bracet acompassada pel camí
d'un procediment caduc i trist que serpentejava quiet per l'enrenou
de la vida

em vaig ficar esgotada al llit
crec que m'havia pujat la febre

In articulo mortis

posava per a Charles
al seu estudi de finestrals que enfocaven el Hudson

no posava de cap manera concreta
em deixava moure, seure, fer cafè i servir-lo
mentre parlàvem de solituds i ell em traçava a la tela
mira'm, em deia de tant en tant

li vaig parlar de l'amiga del riu
però a ell no li interessava que li parlés de ningú
sols de mi

li vaig estar explicant la meva vida insignificant
durant dues setmanes seguides

duia un ritme de quadre per dia

In articulo mortis

hi ha els somnis que em desperten pel pes que tenen
de realitat
alço les parpelles es clou el teló em regiro
pels llençols buscant l'apuntador que indica
ara què toca

esgaripo pel nou dia

aquesta era una constant repetitiva i pesada
que vaig viure a Nova York molts dematins
on s'esforçaven a fer-me entendre
la importància de les coses sense importància

i jo sentia por

la superfície del Hudson era bruta com les robes d'ella

Charles em venia a buscar a la riba
i marxàvem plegats al seu estudi

In articulo mortis

va ser una casualitat immensa?

matí de dijous estrany
al Hudson, molt poca gent

jo llegia intranquil.la
amb pocs motius
intentava fer veure que llegia,
el cap s'omplia de veus
que no venien del silenci del riu
ni de les paraules escrites
ni dels propis pensaments

potser el batec d'una ala a l'altra punta de l'univers

em vaig alçar d'una revolada del banc
perquè no era aquell banc
simplement per això: no és aquest banc
l'únic que sabia. un banc
i això és no saber res.

vaig marxar

caminava amb pressa cap al pont de manhattan
vam xocar literalment
amb Charles

sortia d'una oficina del CityBank

no vam saber per on començar

vine a l'estudi
i hi vaig anar

In articulo mortis

em somreia de complicitat

jo anava al Hudson
per fugir de les paparres de Mlle i Patrice
i per trobar-me l'amiga còmplice i desconeguda
per entendre

ella
seia a terra en la vorera
embolicada amb robes
no parava mai la mà
la gent, si volia, li podia donar una moneda
mai no vaig veure ningú que ho fes

jo
seia a un banc de la riba
embolicada amb un abric
escrivia en un bloc
la gent, si volia, podia asseure's al meu costat
mai no vaig veure ningú que ho fes

la misère humaine

In articulo mortis

sóc força covarda

havia pensat més d'una vegada
fugir de la cafeteria en comptes d'esperar
Patrice, que s'hi passava estona llarga

no ho vaig fer mai

la decisió era que no valia la pena arriscar el benestar
que em regalaven (tot pagat, a Nova York, és un luxe)

vaig optar per una altra estratègia:
havent dinat, quan tots descansaven
demanava a Mlle per anar a visitar una amiga
que havia conegut a la cafeteria
del bloc de Charles. Que no vivia gaire lluny,
a la vora del Hudson i que tornaria aviadet.

el primer cop Mlle em demanà sant i senyes
vaig recitar les respostes que volia
i tranquil.la, em vaig fer fonedissa

les tardes eren meves

fins que la casualitat
....o el destí
....o l'atzar
....o com se diguin les trames divines
va fer que de cop
les tardes no fossin només meves

In articulo mortis

Tothom té dret al silenci,
vaig tallar Patrice després que repetís
si almenys pintés!
per sisena vegada. L'anàvem a veure cada matí,
viu massa atrapat a l'estudi!
i cada matí baixava de l'àtic amb la mateixa rabieta,
aquests alts i baixos no m'agraden gens,
la producció se'n ressent etc etc.

Patrice sempre volia que l'acompanyés,
hi anàvem a pas accelerat,
tres carrers enllà tan sols,
a l'estudi de Manhattan
un àtic molt alt,
un carrer molt sorollós
un bull de vida excèntric,
però em feia esperar
a la cafeteria de la planta baixa
més val que no li trenquis la inspiració.

Feia catorze anys que no ens vèiem.
Charles passava temporades a Son Asgard
però un estiu va marxar de viatge a l'Orient
i no vam coincidir, i per setmana santa
nosaltres ja ens havíem mudat a ciutat.

Tot el que sabia de Charles m'ho deia madò Bet
quan l'anava a visitar. Hi anava sempre que podia
per si la casualitat feia que...

Ara que la casualitat m'havia dut a Nova York
Patrice em feia esperar a la cafeteria de la planta baixa.

In articulo mortis

Des que havia arribat cada dia
em llevava amb una certa pressió
al cap, de boira forta.

Vaig decidir que mentre no tinguessin
res a dir-me, jo faria la meva.

Daphne estava molt atrafegada amb la darrera desfilada
de Régine de la Tour.
Mlle Vieux m'obsessionava amb la seva dèria
del bon comportament (em feia veure de nou
a mi, com una salvatgina de bosc).
Patrice m'anava al darrere amb estupideses
de mercat de màrqueting i de mercadeigs.

em vaig inventar una amiga que vivia
a la vora del Hudson.

Mlle Vieux i Patrice no em permetien
visitar-la tant com hagués volgut

no em deixaven de petja

In articulo mortis

l'efervescència de Nova York també col.lapsa

em vaig quedar amb aquesta sola frase aïllada de Patrice
l'única sobrietat en tot el rebuf de paroxisme fastuós
per refer-la

l'efervescència de Nova York sincopeja

In articulo mortis

A les 5 en punt de la tarda va arribar Patrice.
Charles és a l'estudi capficat. No vol veure ningú.
Va penjar l'abric en un Bauhaus de crom
I Daphne?

Em pensava que vindríeu junts, diu Mlle.
M'ha trucat per dir-me que estava amb Régine
però que anava de seguida cap a casa.
Doncs encara no ha arribat.

Patrice duia un vestit negre,
és un Antonio Fusco
i quan Mlle li va servir una copa va dir:
i a ella no n'hi serveixes?
Mlle em va mirar, jo ben asseguda,
i amb el cap me'n va oferir
i jo amb el cap vaig acceptar.

Vols que et porti a algun lloc de la ciutat?
Patrice se'm va endur
un lloc de pel.lícula, et sorprendré,
a l'edifici de l'Estat Imperi
a la Cinquena Avinguda.

Nova York

Després em va dur a sopar a Heartland Brewery.

In articulo mortis

Aquell matí tota jo bullia de vida
cremava de vida,
socarrimava d'impaciència
mentre Mlle em servia més te
amb una certa penombra tota ella
i em deia que calia esperar
que arribessin Charles i Patrice, i seu bé.

cal que guardis les formes, Belette

In articulo mortis

Nova York bullia de vida.
Vaig arribar a l'apartament de Daphne
completament excitada
vull anar a veure l'Empire
i explorar Manhattan
i Central Park
i el MoMA
i Broadway
i Queens
i el Bronx
i Mlle Vieux
em va preparar una infusió

dosifica