dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

Belette no sap com explicar-se

Tedi està dret i juga amb un io-io

oblido Aràlia, diu Belette per resumir,
encara que es perdi el matís que tant costa d'entendre
he de recuperar la coherència que vaig tenir amb ella.

No pots oblidar Aràlia si encara hi penses, diu Tedi.

el matís

ja t'he dit que no n'hi ha prou de recordar-la,
Aràlia no es pot retenir enlloc, ni a la memòria,
necessita...
...una actualització constant, reviure-la.
Belette rumia mentre es passeja l'hematites
d'una mà a l'altra
els textos que vas escriure quan estaves convalescent,
creus que són fidels als fets que succeïren?
escriure no és retenir res sinó actualitzar-ho tot.

Tedi tira el io-io al sofà "i això què té a veure amb Aràlia?"

Belette es guarda la pedra a la butxaca
deixar d'actualitzar és oblidar
i jo no vull oblidar-me d'ella
per més que la recordi.
Li parla a Tedi del darrer cop
que van sortir a buscar Aràlia
fa massa temps enrere
abans de res, de Nova York, de la convalescència,
aleshores era com si ho haguessin oblidat tot.

Belette es carrega la motxilla a l'esquena

véns o no?

al Món Sens Fi?
a buscar un de tants finals.

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

Belette espera que arribi Tedi
asseguda al sofà amb un llibre a les mans

té música posada i la finestra oberta
malgrat la baixa temperatura

se sent enfrescada i a punt

Tedi arriba

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

si Belette es mira molt endins
veu passadissos i cavernes fluides
per on corren emocions estranyes

ha escrit tres dies seguits sense pausa
descobrint quins mots ressortien més
en la torrentada sanguínia del seu clos
most, sediment, resignació
densitat, gravetat, pressió
estalactites mentals d'un degoteig constant de llanguiment

i desxifrant-se amb incisions de gillette
ha escarificat els diversos estrats
d'impressions i sensibilitats acumulades,
destriant, esgrunant i relativitzant la importància

"em pensava que els dies de Nova York
varen ser, per mi, aquell triple mortal aplaudit
per tothom qui creia en la dificultat
de fer el salt a la mort.
Desempallegar-me de Patrice i Mlle Vieux,
corromputs per uns valors que agonitzen
em va donar una empenta rejovenidora
que tu, Venetia, Daphne... vau saber aconduir
ara em sento lluny de tots i el ressò d'aquells dies fa grumolls

cal que em desempolsi les entranyes"

això ho escrivia a Charles,
en resposta al darrer correu que va rebre d'ell

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

Belette agafa un petit llibre del prestatge.
Se'l va comprar a Nova York
juntament amb el cànon de Bloom.
És de Pérez Estrada i hi ha una pàgina, la 44
ángeles de la desesperación y el abandono
marcada amb un post-it, i
llora el ángel del muerto su desolación,
y como una joven viuda busca un nuevo hombre
subratllat en llapis

no és l'apatia qui l'encolla avall
ni la tristesa qui li xucla el moll
ni el buit qui la consumeix

és...
s'esforça a pensar. Obre la finestra
i es repenja a l'ampit amb el llibret a les mans
sent aldarulls al carrer
s'esforça a mirar-se endins
és...
fulleja les paraules d'aquest autor malagueny
sólo sé que, si abro el poema, deberá sangrar

són.. les darreres paraules que li va dir
l'amiga del Hudson: "el món no s'acaba,
sempre engendra i sagna en fer-ho",
el tatuatge oblidat a la pell de l'esquena

Belette deixa el llibre i sense tancar la finestra
es clou al bany. Davant del mirall es despulla,
trenca amb un cop de secador
el Gillette Sensor de Tedi i es queda amb la fulla,
es fa un tall, finíssim, inspirant fort per la boca
al canell. La mà no li tremola
llora el ángel del muerto, es repeteix
la sang li regalima i el color s'escampa per la pica

és carn viva, ànima roja, tinta sota la pell

corre a la cuina i s'estronca la ferida amb una goma de pollastre,
es llepa el braç, es neteja, agafa alcohol i es cura

quan Tedi arriba ella està escrivint a l'ordinador.
Té el canell embenat i una hematites a la falda

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

quan Tedi arriba es troba Belette dormint
al sofà amb una ensaïmada mossegada
reposant al seu pit ple d'engrunes

té pols de sucre als llavis

i un rictus marcat a l'entrecella

Belette...
la desperta

hi ha aldarulls aquí al carrer
ho hauries de veure: he comptat dotze furgonetes
i un cordó policial que no m'ha deixat anar al centre
aturaven la gent que duia pancartes amb escuts i porres
aleshores un megàfon ha cridat la consigna:
kamikazes, s'ha acabat la guerra!
i molts manifestants han atacat el cordó
amb qualsevol objecte que els caigués a les mans,
un plafó de menú de restaurant, totxanes i runes
d'un contenidor ple, l'estructura de ferro d'una cadira
els policies han carregat contra tota cosa vivent
que es mogués davant dels seus ulls

m'he pogut escapolir
com una sargantana
enfilant-me per la paret i saltant al pati

Belette s'alça i obre la finestra

el cant de les sirenes

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

Belette romanceja per casa
passant pàgines de revistes velles

Tedi no hi és, tenia entrevista
amb una productora

el sol és baix
Belette s'alça per tancar la finestra

a la casa del davant una noia balla nua
li veu tot el cos desplegant-se per l'habitació
il.luminada

sona missatge de mòbil

és Venetia amb notícies fresques

Belette no tanca la finestra ni abaixa la persiana
encén l'ordinador i escriu un mail

arriba Tedi

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

Belette arriba a casa, seu cansada

ha passat el dia recorrent anuncis de diari encerclats
visites i entrevistes de feines mal pagades
necessita treballar
necessita bitllets
necessita
orina de dragó
ja l'avisarem

Belette cada dia està més pàl.lida
li corre poca sang a les venes
la moral s'embeu de la seva espontaneïtat
i ella ensopega amb mentides dures

Tedi no la pot ajudar en aquesta convulsió
tampoc li arriben feines per pagar el lloguer
i els estalvis s'esgotaran aviat

podrien haver pensat mai que els diners no fan la felicitat?

una obsessió ressegueix Belette:
escapar-se del món

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

Belette escriu damunt paper:

les estrebades del temps
m'han dut a un terbolí
i no aclareixo el rumb

l'òrbita se m'ha enxiquit
en el radi mínim del diari
de la rutina del calendari

em costa d'escriure
em costa de viure
sols treballo...

Belette ha tornat a la parada de fruita
emperò ha dit al mestre que deixa la feina.
Ell li ha demanat tota la setmana que resta,
per poder trobar algú altre.

Belette ha escrit a la Dogson
"creus que faig bé?", la indecisió
quan no es té el rumb encarrilat genera més indecisió,
i una carta de Venetia: "per ser millor cal aprendre,
i val més tard que mai", parlant-li de Son Asgard
ha estat una carícia justa i oportuna.

Ara toca parlar amb Tedi,
dir-li que deixa la feina, sense estalvis,
i mals pronòstics de mercat.

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

No, no és feliç.

Belette va agafar la baixa
(va parlar amb el mestre verduler
perquè no té contracte: tinc febre
el metge em diu una setmana de repòs)
i va marxar uns dies a caminar
per la muntanya i els cims.

Quan torna
Tedi no és a casa.
Les escombraries puden.

Al correu té un sol missatge de Venetia:
ha partit de Son Asgard, paraules curtes,
intenses, i una fotografia: "Aràlia és al japó
amb Takashi Murakami jo m'enduc
un tros d'illa perquè el trobin a faltar
(així segur que torno!), creus en les resurreccions?
jo sí".

També, un sol missatge de la Dogson.
Belette li respon: "no, no és a París,
ni a Nova York ni a Milà. Diana Vreeland
fantasieja xafarderies, ja ho saps, potser perquè es creu
massa tot el que li donen. Va ser ella qui et digué
que Aràlia era amb Venetia a Son Asgard?
Res més fals, Venetia ja ha partit, sola,
i mira què m'ha enviat per mail (!)
Aràlia és tan lluny d'aquesta pantomima!, ara és al Japó
amb Takashi Murakami. Em fa l'efecte que el fi que cerca
és el del fasmòpter diletant: s'oculta amb aparença superflat
per passar inadvertida davant tots els focus encegadors
de l'art modern.

Belette s'estira al sofà a fer la migdiada.

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

Belette escolta Richard Ashcroft per la ràdio
l'àlbum: Keys to the World
interrompen la cançó Break the night with colour
perquè és hora de les notícies:

les quotes mensuals de les hipoteques tornen a pujar
continuen les accions bèl.liques d'Israel al Líban
els sindicats i Ibèria es reuneixen per tractar el futur dels 2.500 treballadors
els bancs aconsegueixen 1.000 donacions de sang després de la crida feta

Belette s'estira al sofà
break the night with colour
your own skyline
our keyhole
a vegades ha pensat d'escriure lletres de cançons

es posa a riure, on té el quadern?
no el troba
my keyhole

avui és el seu únic dia de festa a la setmana
keys to the world?
es posa a riure, on té el quadern?
no el troba
my keynote

encén l'ordinador de Tedi
the keyboard

Belette no és feliç

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

Belette arriba amb els peus inflats
el vespre, de treballar,
quan Tedi prepara el sopar ella aprofita
i mira el correu electrònic.
té 10 missatges de SupremePharmacy amb virus assegurat
i un, per fi, de Lucie Dogson.

La Lucie no li explica res de Venetia
tan sols la referència: "a la cala dels Lliris
han florit els agapants. Aràlia i Venetia
s'entenen a la perfecció".

Aràlia i Venetia són juntes amb el Recordador?
Com ho sap, la Dogson, també hi és, ella?
Tothom és a Son Asgard?

Tedi li demana si vol pebrot a l'amanida
tinc set!, respon Belette, soparé gaspatxo i prou.
Avui ha venut tres caixes de pebrots
verdures per monedes en intercanvi
i la darrera data del seu quadern és de fa sis dies.
S'alça mig irada i replega el quadern de la bossa
escriu:

23 de juliol
necessit que em cordin
necessit que m'afiblin les peces, que m'embastin i em conjuntin
necessit el xuclamel de Son Asgard

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

Belette pensa que és com vestir un abric
en ple sol de juliol: tu has decidit posar-te'l
per no saps quina confusió, i decideixes no treure-te'l
per no evidenciar la confusió i convertir l'error en una
excentricitat original.

Belette ha acceptat una feina
en una parada de fruita del mercat.

la proposta ha estat causal, una amiga d'una amiga...
i ha dit que sí.

a Belette se li acaben els estalvis
i ha d'ajudar Tedi a pagar el lloguer

per això quan Tedi li diu: "vendre verdures al mercat?"
amb aquella expressió de sorna, Belette, poc convençuda
respon: "el mercat és el millor laboratori del món".

però el sou que et pagaran no et permet buscar cap pis
ha deixat anar Tedi.

Belette s'ha tancat al bany

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

Tedi seu davant el televisor apagat.
Faria feina, però una xafogor desastrosa el panseix
i Belette sense música mira per la finestra oberta
recolzada a l'ampit. Uns veïns pengen pancartes als balcons.

Belette xiuxiueja: "Llora el ángel del muerto su desolación,
y como una joven viuda busca un nuevo hombre"
No recorda de qui són les paraules,
les ha vist escrites en una pàgina
del seu quadern d'espiral que repassava
intenant trobar-hi el perquè, i d'on, d'aquest sentiment
que sincopeja cor i entranyes,

sap que no són seves malgrat la seva cal.ligrafia
però li resulten familiars i apropiades
fa molts dies que no sap res de Charles,
ni de Daphne, ni de la Dogson

Belette diu a Tedi en veu alta:
"Llora el ángel del muerto su desolación,
y como una joven viuda busca un nuevo hombre"
Estàs nostàlgica? o tens el jet lag de la malenconia?
Fa molts dies que no sap res d'Aràlia.
Belette no sap si respondre.

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

Mira, diu Tedi. He fet un muntatge.
Me n'he d'anar, diu Belette.
és un moment...

...a la pantalla de l'ordinador s'hi enquadra
una finestra. A la finestra hi ha una noia, una nena.
La nena balla. Quan desapareix per la dreta
apareix per l'esquerra una dona que escombra.
Les dues presències s'intercanvien dins el mateix espai
un lapse de curts segons. Sembla que comparteixin
el temps i l'espai... un futurible

és una escena previsible, sí, fa Belette mirant-se el rellotge,
me'n vaig que faig tard a l'entrevista

quan tanca la porta Belette es troba la veïna d'escala
Hola, noia, què tal?/bé, molt bé,
Ja es troba bé en Tedi? fa dies que no el veig/es troba bé, sí, recuperant-se
Ah, molt bé, i tu, és clar, oi, li fas companyia?/uns quants dies, sí
Uns quants dies?, ah, així no sou.../no, no som parella, som amics
Ah, amics, sort dels amics, oi, quan s'està malalt?, perquè és clar, si el noi tingués la mare a prop ja seria una altra cosa, oi, mira, el meu fill se'n va voler anar a la capital, però és clar, jo li vaig dir que allà tot era més car, i com que no hi ha manera que trobi feina, encara el tinc aquí, i és que costa, avui en dia, eh...
sí, precisament me n'he d'anar
ai perdona, que no et deixo marxar, que vas a treballar?/a buscar feina
ai, tu també estàs a l'atur... clar, i el pis i tot plegat

Belette baixa tres graons
ai vés vés, nena, que encara faràs tard

i Belette, previsiblement, fa tard a l'entrevista

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

Belette penja el telèfon, era Charles, diu.

Tedi observa els cinc segons a la pantalla de l'ordinador:
el fragment escàs d'un pit borrós, cut, i directe a la línia de temps
Pots mirar això?, diu a Belette. Es posa al primer fotograma.

Belette observa la pantalla, Charles està eufòric, diu.
M'ha explicat que Venetia ha anat a la casa
de la cala dels Lliris, a passar-hi uns dies.
A la pantalla s'enquadra una finestra,
a la finestra s'alça la persiana.
Que amb els esbossos fets de Venetia
es veu capaç de perfilar la poètica de la desesperació

Què et sembla aquest pla?, es veu què és? o queda massa borrós?
pregunta Tedi.
És molt curt, diu Belette, és un pit?
Sí, cinc segons, perfecte, somriu Tedi, amb sols un instant
n'hi ha prou per obrir un ventall de suggestions,
si et dono la imatge i te la trec, l'absència t'estimula
perquè malgrat que la imatge es talli
el pensament continua impertorbable
cercant la significança originària

Charles diu que en els esbossos que té de Venetia
explica Belette, s'hi perfila tristesa,
diu que està entusiasmat
pel fet de poder moldejar, en traces de carbonet,
aquarel.les i aiguades, un sentiment tan impalpable
i difícil de trobar quan Venetia parla.

Potser en aquesta tristesa recòndita
rau la significança originària de la seva mirada.

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

Tedi ha tancat la porta fort
Belette s'encara a l'ordinador

la discussió ha començat pels plats bruts
ha girat per l'ordre i el desordre que impera a la casa
des que Belette s'ha instal.lat, ha fet marrada pels cabells llargs
de la banyera i els pèls rasurats de barba a la pica del lavabo
des que Tedi s'empolaina maniàticament, s'ha aturat un moment
a passar llista de les bugades fetes, ha engegat amb violència
sobre els llibres de Belette tirats arreu, s'ha entrebancat
amb el trípode arran de la finestra i ha escombrat per damunt
el marbre ple d'espècies, paquet d'arròs obert, culs d'ampolles
destapades, espaguetis sec i enganxat, crostes de pa torrat,
ganivet untat de mantega, pot obert de Nocilla i un dit de pols

s'han posat a riure

Belette ha dit que ho sent, que té poca energia, a partir d'ara m'hi esforçaré.
Tedi ha dit que ho sent, que té massa feina, a partir d'ara ho faré.

Tedi ha marxat a comprar un paquet de DVDs
Belette rellegeix els darrers mails rebuts de Venetia

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

mira, diu Belette, dos mails de Venetia

"levito de felicitat aquests dies a Son Asgard, Belette,
recordes els mots de Violeta: la qüestió és fer-se un món?
doncs visc com si aquest món particular de l'illa
em fes a mi cada minut que passa. Com una ploma,
tinc una visió musicada del tot que plana sobre nosaltres;
sense esforços cal.ligrafiem amb el Recordador d'Aràlia
fins i tot els crits d'eufòria que invoquem llançant-nos
tres metres al mar des del roquissar.
Ahir, ens hauries d'haver vist, vam convertir-nos
en personatges Bartonians: estirats a l'alzinar de l'Embruix
vam prendre orina de dragó".

"A Son Asgard estan preocupats per Aràlia. Tremolen de
pensar en Lechevalier. Madò Bet mou el cap mentre remena
el conill a la cassola i diu: un objecte de luxe, un objecte de luxe.
El Recordador no es creia que Aràlia ens hagués dit: he de marxar,
Jerôme arribarà prest i ha de sopar, el dia que vingué a l'estudi de Charles,
recordes? Foren aquestes les seves paraules, oi?, i fou el to que hi donà
allò que més ens va alarmar. Vam muntar-nos una història lletja,
potser aquí tenen raó i no n'hi ha per a tant. Charles també està confós".

"cada frase és una nova convulsió que atrau i repel.leix els grans basaments de la fertilitat,
ets sents afortunada, Belette? Jo mai hagués pensat que el món ens pogués ser còmplice.
Ara veig com n'és d'hostil i embrollada, Nova York. Em fa basarda el retorn".

Aquesta Venetia és massa enrevessada,
diu Tedi mentre plega roba,
aquesta nit hi ha reunió de veïns
amb el regidor d'urbanisme.

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

Venetia em va prometre una perla.
Vet aquí.

no t'he explicat, oi, que a Nova York
els vam conèixer, aquests músics de jazz?

Tedi fa que no mentre unta una torrada
i es mira el cd de damunt la taula.

les tardes que jo em podia escapar
de Patrice i Mlle Vieux,
anàvem amb Venetia al Jules,
ella coneixia el barman,
(que ens obria a les cinc de la tarda),
l'ajudàvem a preparar el local
escombres, cadires, espelmes, llimones
espremudes per als còctels
(i arribava la GH Jazz 3
que es predisposava per a l'actuació nocturna)

un solo de piano,
l'ariette oubliee de Verlaine versió Debussy,
el saxo es servia el cubalibre rere la barra
i la veu feia escales al tamboret
(jo a les 8 havia de ser
a l'apartament de Daphne).


Belette, en pijama, s'ha acomiadat de Charles
amb un gràcies ensomniat
i dos petons
una abraçada amb Venetia:
"vet aquí la perla: la primera gravació desestimada
de la banda: el productor no la va voler per massa complexa,
regal de la veu", ha dit tot donant el cd a Belette,
"quan tornem de Son Asgard passarem per aquí".

Venetia sempre compleix les promeses.

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

me'n sap de greu, diu Belette
però Tedi ha callat decidit.

Venetia envià un mail a Belette
"passem a veure't"
visita imprevista a casa en Tedi
on Belette s'allotja,
un parell de nits Tedi dormirà al sofà.

Venetia té ganes de conèixer
el Recordador d'Aràlia, de tant com
Charles n'hi ha parlat, i Son Asgard
"l'angle d'un mite com les Bermudes,
o l'Avalon dels ametllers...", diu.

Venetia recitarà els seus poemes
en el silenci de la Biblioteca o a la Torre Verda
amb Charles, potser, com a únic oïdor,
perfecte zelós de la intimitat poètica
que li dictarà els propers esbossos...

Charles i Belette no han coincidit d'ulls
en cap hora, els dos atents a Venetia,
norai per al silenci:
Charles no ha dut noves d'Aràlia ni de ningú.

me'n sap, de greu

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

m'ennuego

Tedi li dóna copets a l'esquena
ja està, (la veu se li arruga a la gola
quan pronuncia, i continua i s'aclareix:)
Mentre Patrice era a l'àtic amb Charles,
jo prenia notes per una altra novel.la
o llegia per trobar l'àncora d'un fil narratiu.
Venetia em va servir el cafè amb llet
m'assenyalà el llibre i digué
d'aquests, no en pots fer mai cas,
(jo fullejava a les mans la Bíblia
de H. Bloom acabat de comprar a
Shakespeare & Co del 716 de Broadway) i
a qui esperes, the man in black?

Al cap d'una estona va baixar Patrice
emmurriat perquè Charles havia fet un esbós
malcarat que no el durà enlloc si continua així
(Venetia em retirava la tassa buida
vol prendre alguna cosa el senyor?
digué tot llepissant la taula amb un drap groc
i el seu somriure estràbic)
Anem!
(i el seu ganyot puntual que m'indicava
d'aquest, no en facis cas tampoc!)

Tedi escolta Belette des de l'ordinador
(mentre arxiva en deu carpetes els fragments
de pel.lícula editats aquests darrers dies).
Se l'escolta només se l'escolta
(mentre ella té el Cànon a les mans
i va de paret a paret endreçant,
amuntegant, capgirant l'ordre)
tens el prestatge ben escanyat, si poso aquestes pel.lícules a l'altra banda i aquests llibres a la lleixa de sota sobrarà espai i jo podré tenir aquests quatre volums en aquest racó d'aquí
(fi de contracte de lloguer:
s'instal.la a casa en Tedi
abans no trobi res
abans del proper canvi)
és difícil sintetitzar, eh?

Tedi rebufa