equilàters
què en quedarà, de tot plegat?
què en farem d'aquests residus
clavats en cims de memòria al vent?
estendards que s'esfileguen
escric novayork
escric Venetia
escric Violeta
i res no s'aquieta
ni el record clavat
ni el mot escrit
el temps se m'empassa
cada segon s'imposa en real quotidià
i jo arreplego residus, tossuda:
Violeta era cuca de llum
Venetia era flama viva
Charles era passió roja
Nova York intermitències d'essaoessa
amb força onegen
el temps inclement desgasta
i em queda la vida
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada