dolines digitals

a la intempèrie

Nova York em fa sentir idiota

la seguretat dels gratacels
la força amb què repiquen les robes
al vent de les banderes com flaixos sonors
dels edificis oficials
la limusina que roda i enlluerna els vianants
amb intermitències d'esaoesa
els passos ferms dels homes de negre
que t'encalcen i penso:
sort que parlen per mòbil
em trepitgen els talons fins que no em passen
de llarg.

aquest matí Mlle Vieux m'ha vingut a despertar
tan aviat com sempre, t'hauries de posar això
i em deixa damunt del llit un vestit jaqueta de Daphne.
Això?, ni pensar-ho.
Això. Hem d'anar a veure Régine de la Tour.
I ha sortit de l'habitació.

Quan he entrat al saló Patrice ja hi era.
On vas amb texans?, ha dit Mlle Vieux, Régine ens ha
convidat a esmorzar, i segurament anirem a un lloc on
no s'hi pot entrar amb vambes, faràs el ridícul.

Primer havíem de passar pel xalet de Régine.
Al saló de la llar de foc hi havia Lucie Dogson
amb Régine plorant desconsolada damunt la seva espatlla.
S'ha eixugat les llàgrimes, i ha demanat cinc suïssos a la serventa.
És un desgraciat, ha somicat agafant la mà de Mlle, sap de sobres
que no tolero el tabac, i aquest matí, eh, aquest matí ha encès
un cigarro al llit, abans de dir bon dia, i se l'ha fumat tot sencer
i ha escampat cendra per tota l'habitació i jo m'ofegava del fum!,
com si no sabés que pateixo d'asma, i quin poc respecte que em té
aquest home i jo ja no sé què fer, i quan li he demanat per què
encenia i es fumava el cigarro, per què després de tant de temps
tornava a agafar-se a aquell vici, només m'ha sabut respondre:
"quan estic nerviós fumo". I es veu que aquesta nit no ha dormit
perquè han descobert un desfalc a l'empresa i diu que està massa nerviós!

jo ja m'havia acabat el suís i m'eixugava d'amagat
el dit llepat amb els texans