eclàmpsies col.laterals
Tedi ha tancat la porta fort
Belette s'encara a l'ordinador
la discussió ha començat pels plats bruts
ha girat per l'ordre i el desordre que impera a la casa
des que Belette s'ha instal.lat, ha fet marrada pels cabells llargs
de la banyera i els pèls rasurats de barba a la pica del lavabo
des que Tedi s'empolaina maniàticament, s'ha aturat un moment
a passar llista de les bugades fetes, ha engegat amb violència
sobre els llibres de Belette tirats arreu, s'ha entrebancat
amb el trípode arran de la finestra i ha escombrat per damunt
el marbre ple d'espècies, paquet d'arròs obert, culs d'ampolles
destapades, espaguetis sec i enganxat, crostes de pa torrat,
ganivet untat de mantega, pot obert de Nocilla i un dit de pols
s'han posat a riure
Belette ha dit que ho sent, que té poca energia, a partir d'ara m'hi esforçaré.
Tedi ha dit que ho sent, que té massa feina, a partir d'ara ho faré.
Tedi ha marxat a comprar un paquet de DVDs
Belette rellegeix els darrers mails rebuts de Venetia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Realment DEPRIMENT. ¿Hi ha res més DEPRIMENT i DESTREMPADOR que la con-vivència?
La vida quotidiana. No és només el tedi, la futilitat, la repetició, la mediocritat; és també bellesa; cadascú la coneix a partir de la seva pròpia vida... ...aquestes circumstàncies fútils imprimeixen una marca de singularitat inimitable a un fet íntim que així es converteix en concret i inoblidable.
No hi ha res més tediós i depriment que un bon raig valproic
tediós, depriment
i perillós
ha començat una nova etapa en la que desapareixerà el tedi, la depri-ment i el perill constant
vive la vie entière!
je t'aime!
Si ho sabessis, Ecce Puer, no ho entendries.
Tants de comentaris m'aborronen.
He de fugir a l'escapada per no esmolar la garrofa i amb un forquetó de fusta de roser començà a punxar als insolents, als que no volen veure, als pocasoltes, als cretins amb la closca pelada, als dolentons, als creguts, als que van desfressats de llops, als que van desfressats de corders, als impossibles, als que no saben res de la veritat del fracàs, als individus decoratas de medalles, als injusts, als verinosos...
El mestre de debò és el primer a no saber res.
Què en saben de Tedi i de Belette?
Res de res de res: així de dur.
Emperò caldrà donar les gràcies i ser educat si ni vols que et tractin de bàrbar.
Som bàrbar, i què?
Veure però sentir la significança originària de cada mot: vet aquí la primera passa del saber.
Som bàrbar, i què?
Dir i emprar en el seu sentit exacte la significança originària de cada mot: vet aquí la tasca inacabable.
Publica un comentari a l'entrada