dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

Mira, diu Tedi. He fet un muntatge.
Me n'he d'anar, diu Belette.
és un moment...

...a la pantalla de l'ordinador s'hi enquadra
una finestra. A la finestra hi ha una noia, una nena.
La nena balla. Quan desapareix per la dreta
apareix per l'esquerra una dona que escombra.
Les dues presències s'intercanvien dins el mateix espai
un lapse de curts segons. Sembla que comparteixin
el temps i l'espai... un futurible

és una escena previsible, sí, fa Belette mirant-se el rellotge,
me'n vaig que faig tard a l'entrevista

quan tanca la porta Belette es troba la veïna d'escala
Hola, noia, què tal?/bé, molt bé,
Ja es troba bé en Tedi? fa dies que no el veig/es troba bé, sí, recuperant-se
Ah, molt bé, i tu, és clar, oi, li fas companyia?/uns quants dies, sí
Uns quants dies?, ah, així no sou.../no, no som parella, som amics
Ah, amics, sort dels amics, oi, quan s'està malalt?, perquè és clar, si el noi tingués la mare a prop ja seria una altra cosa, oi, mira, el meu fill se'n va voler anar a la capital, però és clar, jo li vaig dir que allà tot era més car, i com que no hi ha manera que trobi feina, encara el tinc aquí, i és que costa, avui en dia, eh...
sí, precisament me n'he d'anar
ai perdona, que no et deixo marxar, que vas a treballar?/a buscar feina
ai, tu també estàs a l'atur... clar, i el pis i tot plegat

Belette baixa tres graons
ai vés vés, nena, que encara faràs tard

i Belette, previsiblement, fa tard a l'entrevista