dolines digitals

humus

el taxi ha desaparegut
entre el pinar de la Goja
al blau del mar de Belette
s'agiten les crestes i So na Freya
com un rusc, assenyala: compte

So na Freya és així
una cinglada de fibló que espanta
l'espadat i el mar inclements
i la famosa llegenda del moro

però Belette no és una estranya
coneix el volar de l'indret i cada racó que belluga
i madò Constança que li agafa una maleta
i amb el caminar de pes que balanceja no calla
fent digne el malnom de Llenguallarga
els explica com na Joana, l'abella reina, s'ha enamorat
d'un senegalès ben daixò que viu al Japó i Belette reviu
quan veu la font i el llot a mà dreta
el dia que amb Charles van voler fer fang

a dins, tot resta igual

no ha canviat pas tant, la cosa, diu Belette
que no?!, tot quant vos he dit és ver, diu madò Constança,
passat el Poal d'Estellencs es paisatge canvia i no hi ha remei

i Son Asgard, també?, pregunta Tedi
Déu me guardi, açò és un illot, fiets meus,
i Son Asgard també, aïllats com dos illots a dins d'una illa, idò, ja m'enteneu.