eclàmpsies col.laterals
Venetia em va prometre una perla.
Vet aquí.
no t'he explicat, oi, que a Nova York
els vam conèixer, aquests músics de jazz?
Tedi fa que no mentre unta una torrada
i es mira el cd de damunt la taula.
les tardes que jo em podia escapar
de Patrice i Mlle Vieux,
anàvem amb Venetia al Jules,
ella coneixia el barman,
(que ens obria a les cinc de la tarda),
l'ajudàvem a preparar el local
escombres, cadires, espelmes, llimones
espremudes per als còctels
(i arribava la GH Jazz 3
que es predisposava per a l'actuació nocturna)
un solo de piano,
l'ariette oubliee de Verlaine versió Debussy,
el saxo es servia el cubalibre rere la barra
i la veu feia escales al tamboret
(jo a les 8 havia de ser
a l'apartament de Daphne).
Belette, en pijama, s'ha acomiadat de Charles
amb un gràcies ensomniat
i dos petons
una abraçada amb Venetia:
"vet aquí la perla: la primera gravació desestimada
de la banda: el productor no la va voler per massa complexa,
regal de la veu", ha dit tot donant el cd a Belette,
"quan tornem de Son Asgard passarem per aquí".
Venetia sempre compleix les promeses.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Ut pictura poesis
No hi ha res tan enganyós com aplicar lleis generals als nostres sentiments. G. Ephrain Lessing dixit.
Venetia adora John Coltrane. Li ha dit a Belette que té tota la discografia.
"Quan m'arriba le chagrin pos Spiritual i aquells 11.58 minuts vol. Després el torno posar. My Favourite Things és enervant, càlid, embafador, excitant, senzill, corprenedor, efervescent, lluminós, magnífic, sec, invisible, una munió d'idees sonores. Visc dins les idees sonores!"
Belette mira el Hudson des del loft (ple de pintures de Charles) de Venetia. Potser aquella dona vora els molls abandonats és la seva amiga innominada.
Belette somnia que també sap volar.
Les altures li fan vertigen i partiguera.
Belette escolta el saxo de Coltrane i mira els ulls lilosos de Venetia.
La imatge de les xicarandanes l'envolta com un cap de fibló.
("a la fi puc escriure un comment! quin atzar més enèrgic!")
Belette se sent cos que vol acaronar el cos longilini de Venetia que duu un barnús prisat com una tela de Fortuny que va veure a una botiga de la Cinquena Avinguda.
Venetia dorm.
Belette s'acosta molt a poc a poc a Venetia, estirada al chesterfield de pell negra, i li toca amb la punta dels dits els dits llargs i musicals de Venetia.
No és altra cosa que un desig de contacte.
Publica un comentari a l'entrada