dolines digitals

a la intempèrie

no sé què hi ha a l'altra banda del riu
ni qui són els caps que hi transiten
els blocs de paret disfressats amb plantes i llums
i més edificis al darrere dels edificis
fins a països entre mars i continents altres

retalls de cel i sol d'hivern
aquí les estrelles de nit no existeixen
suposo que tant és perquè
tampoc hi ha temps ni pau
per observar-les bé

gent com núvols de tempesta

pressió al cap de boira forta
(com cada matí en llevar-me:
fes el favor de no voltar en pijama pel pis
dutxa't, l'esmorzar és a punt:
suc de taronja i torrades amb melmelada de fruita
el cafè a la cafeteria, Mlle Vieux no en suporta l'olor)

el benestar que em proporcionen Patrice i Mlle
no em compensa prou: segueixo el joc de mentides
i aparences ben conformades, però continuo sense saber
què es mou a l'altra banda del riu

em pregunto si la noia romanesa de la dent d'or
ho sap
em pregunto si no seria millor deixar d'escriure,
alçar-me del banc,
seure a terra al seu costat
i preguntar-li-ho

d'acord