eclàmpsies col.laterals
mira, diu Belette, dos mails de Venetia
"levito de felicitat aquests dies a Son Asgard, Belette,
recordes els mots de Violeta: la qüestió és fer-se un món?
doncs visc com si aquest món particular de l'illa
em fes a mi cada minut que passa. Com una ploma,
tinc una visió musicada del tot que plana sobre nosaltres;
sense esforços cal.ligrafiem amb el Recordador d'Aràlia
fins i tot els crits d'eufòria que invoquem llançant-nos
tres metres al mar des del roquissar.
Ahir, ens hauries d'haver vist, vam convertir-nos
en personatges Bartonians: estirats a l'alzinar de l'Embruix
vam prendre orina de dragó".
"A Son Asgard estan preocupats per Aràlia. Tremolen de
pensar en Lechevalier. Madò Bet mou el cap mentre remena
el conill a la cassola i diu: un objecte de luxe, un objecte de luxe.
El Recordador no es creia que Aràlia ens hagués dit: he de marxar,
Jerôme arribarà prest i ha de sopar, el dia que vingué a l'estudi de Charles,
recordes? Foren aquestes les seves paraules, oi?, i fou el to que hi donà
allò que més ens va alarmar. Vam muntar-nos una història lletja,
potser aquí tenen raó i no n'hi ha per a tant. Charles també està confós".
"cada frase és una nova convulsió que atrau i repel.leix els grans basaments de la fertilitat,
ets sents afortunada, Belette? Jo mai hagués pensat que el món ens pogués ser còmplice.
Ara veig com n'és d'hostil i embrollada, Nova York. Em fa basarda el retorn".
Aquesta Venetia és massa enrevessada,
diu Tedi mentre plega roba,
aquesta nit hi ha reunió de veïns
amb el regidor d'urbanisme.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Venetia s'ha passejat tot el dia davall la gran xicarandana de la glorieta del Jardí de la Memòria de Son Asgard .
Estic segur que sap que els colors d'aquells núvols blavissos i lilosos dels pètals que formen la gegantina capçada és el mateix que el dels seus ulls.
I que els seus ulls, quan s'asseu a l'ombra de les flors, guspiregen com diamants de Che Tiffany's o les constel·lacions d'una nit mironiana.
Diu que a Son Asgard ha experimentat moments de solitud que per una escolta intensa li han obert portes i finestres de l'existència poètica.
Venetia és una gran observadora.
"J'aime une oeuvre ancienne par sa nouveauté", m'ha amollat per sorpresa mentre em mostrava un quadret der Franz Hals que hi ha al fons de la bblioteca.
És una Vanitas.
Publica un comentari a l'entrada