episodis de trinxera
escriu tot elque pensis. Tot.
m'urgeix, m'ha dit Belette.
què pot ser tan urgent?
si la urgència té símptomes de malaltia
escriure pot ser una gran febrada contraproduent,
què escric que resolgui amb peremptorietat
aquesta defallença que no em deixa respirar
i que més aviat m'envia de pet al llit?
puc de veres sentir-me capaç de crear
quan precisament em sento a punt per a l'escorxador de somnis?
quan no sóc sinó un porc toixó incapaç de fer una passa
embotit d'analgèsics impronunciables?
potser els records... que ja estan creats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Per què quan més escriguera tenc no puc escriure aquí?
Ahir ho vaig intentar cinc vegades sense cap èxit.
Ara ho he provat just abans de partir cap a un dinar estiuenc. I m'ha funcionat. Sempre funcionen les coses quan el temps s'acaba.
Charles i Venetia no arriben i el Recordador d'Aràlia es troba dins un tedi indescriptible amb paraules.
Crec que ara es dedicarà a l'espionatge sonasgardià: mirar els missatges quan dinen, esguardar les cambreres quan lleven la pols, afinar la senyora àvia quan es posa el collar d'ametistes, comprovar l'art d'exsecallar dels jardiners, etc.
Quina escriguera ara que no puc!
Sempre passa el mateix!
Emperò el mateix sempre és diferent!
Publica un comentari a l'entrada