eclàmpsies col.laterals
me'n sap de greu, diu Belette
però Tedi ha callat decidit.
Venetia envià un mail a Belette
"passem a veure't"
visita imprevista a casa en Tedi
on Belette s'allotja,
un parell de nits Tedi dormirà al sofà.
Venetia té ganes de conèixer
el Recordador d'Aràlia, de tant com
Charles n'hi ha parlat, i Son Asgard
"l'angle d'un mite com les Bermudes,
o l'Avalon dels ametllers...", diu.
Venetia recitarà els seus poemes
en el silenci de la Biblioteca o a la Torre Verda
amb Charles, potser, com a únic oïdor,
perfecte zelós de la intimitat poètica
que li dictarà els propers esbossos...
Charles i Belette no han coincidit d'ulls
en cap hora, els dos atents a Venetia,
norai per al silenci:
Charles no ha dut noves d'Aràlia ni de ningú.
me'n sap, de greu
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
QUIN GUSTER QUE VENETIA T'HAGI AGRADAT. ÉS UN PERSONATGE DE BON DE VERES, UNA POETA QUE NO SE SAP, UNA HEROÏNA.
EL RECORDADOR D'ARÀLIA L'ESPERA AMB CANDELETES, AMB POR, AMB FEBRE, AMB IMPACIÈNCIA, AMB UNA DESESPERACIÓ MENUDEUA COM AQUELLES PEDRETES QUE AGAFAVES PER LA PLATJA I LES ESTOTJAVES DINS LA BOCA, COM UN BOMBÓ, COM UN BOBÒ.
Publica un comentari a l'entrada